Aquest local està tancat.
És impossible competir amb el País Basc en moltes coses: finançament, zones verdes, rock, ambient als bars i pintxos (aquests dos darrers factors, indestriables). Els pintxos
–sisplau, evitem el normatiu però molt risible terme ‘barqueta’– aquí tenen un recorregut digne però limitat. Ara bé, les coses poden millorar: on hi havia la Llibreria Catalonia ara hi ha el Zeruko, germanet barceloní de l’homònima i famosa barra de pintxos de Donosti, localitat que és el bressol del pintxo entès com a miniatura d’alta cuina.
El Zeruko, germà petit de germanet barceloní de l’homònima i famosa barra de pintxos de Donosti, millora el panorama amb un repertori de pintxos entesos com a miniatures de cuina creativa. Estem parlant de pintxos més cars d'allò habitual, que en molts casos són més substanciosos que dues mossegades. Hi trobareu clàssics de la casa mare, com per exemple la foguera de bacallà –alerta, millor pintxo del món el 2011–: un bacallà finet, servit sobre una graella amb un carbonet, que permet que el client el fumi al seu gust. O la tosta de llamàntol: un pintxo d’aspecte ortodox, però amb la particularitat que només es fa amb els colzes del llamàntol, la part més sucosa de l’animal.
El Zeruko també és ric en jocs que distorsionen la correspondència entre sabor i aspecte: el trompe-l’oeil comestible ben entès. Ho veiem sobretot a les postres: el Bob Limón, on l’ou ferrat és una fruita de la passió envoltada d’emulsió de cítrics, al costat d’un pa de pessic de llimona.