Una revolució a L’Auditori: tot el que cal saber de la temporada 23/24 de l’OBC

D’una manera o d’altra, les obres principals que sonaran en el cicle simfònic de l’OBC tenen un element subversiu. Per exemple, el programa inaugural de la temporada (del 29 de setembre a l’1 d’octubre) girarà al voltant de la 3ª simfonia de Beethoven, l’anomenada 'Heroica'. Beethoven va inspirar-se en el carisma liberal i anti-aristocràtic de Napoleó, i a la vegada va renegar d’aquesta vinculació quan va observar que Napoleó es va coronar a si mateix com a emperador. Un altre programa important, el dels dies 6, 7 i 8 d’octubre, tindrà com peça protagonista La consagració de la primavera (1913), d’Igor Stravinski, un ballet que tracta sobre la força incontenible de la natura i que va ser polèmic en la seva estrena a París. Aquest caràcter transformador, l’OBC no el troba només en la simfonia, sinó també en la música escènica: un altre ballet, el de Romeu i Julieta de Prokofiev (20 i 21 d’octubre), també serà protagonista de la programació, amb la seva orquestració forta i el seu missatge alliberador en contra d’una societat controladora. L’OBC tindrà 24 programes en total, i entre els projectes més interessants podem trobar més ballets –Daphnis i Chloe, de Ravel (15-17 de març); més simfonies de Beethoven, com la Quarta (10-11 de novembre) o la Setena (12-13 d’abril), així com una selecció enriquidora de Txaikovski (la 'Patètica' i la 'Manfred'), Brahms (la 4ª), Mahler (la 7ª), Schubert (la 'Tràgica') o Sibelius (la 1ª). El final de temporada serà amb el 'Rèquiem' de Verdi (31 de maig-2 de juny), buscant també una connexió amb la música coral.

El programa complet de l’OBC, i els seus corresponents abonaments, són perfectes per a un públic amb molta afició que vol escoltar música de manera setmanal. Però una de les funcions d’un auditori de música no és només satisfer als entesos, sinó fer mediació cultural per atraure nous públics i transmetre el repertori. Per això, aquest any hi haurà un petit cicle de cinc concerts, fora d’abonament, que es dirà Tast d’Orquestra, i que proposarà programes simfònics breus, amb obres importants, de durada curta i a un preu òptim. Un programa de l’OBC, generalment, està format de tres peces: un concert per a solista, una simfonia, i una obra breu orquestral. Aquests tasts seran només d’una obra –el Concert per a Violoncel de Dvorak, la simfonia 'Patètica' de Txaikovski, el 'Bolero' de Ravel, el final del 'Crepuscle dels Déus' de Wagner–, i us ajudarà a gaudir en petites dosi o a perdre la por a la música clàssica, ja que cada sessió anirà precedida per una prèvia explicativa amena i didàctica.

Els solistes són un dels grans atractius de qualsevol programa anual d’un auditori, són aquells virtuosos –generalment del piano, del violí o del violoncel– que interpreten els complements perfectes del plat principal simfònic. En aquesta temporada ens visitaran alguns dels grans noms del circuit, molts d’ells sobradament coneguts pel públic de Barcelona. En la nit inaugural, la violoncelista Alisa Weilerstein interpretarà la Simfonia Concertant de Prokofiev, i aquest instrument també rebrà especialistes com Narek Hakhnazaryan els dies 3 i 4 de novembre (amb el mític Concert de Dvorak), Jean-Gihen Queyras el 20 i 21 de gener (el Concert d’Elgar) o Julia Hagen el 16 de febrer, amb el Concert de Schumann). Entre els violinistes principals L’Auditori comptarà amb Augustin Hadelich (8 de març, Concert nº 1 de Britten), Nikita Boriso-Glebsky (19-20 d’abril, amb el famós Concert de Sibelius) o Patricia Kopatchinskaja, que afrontarà una obra contemporània, 'Corpo elettrico' de Luca Francesconi, el 12 de gener. Entre els pianistes, no us perdeu Francesco Piemontesi, que tocarà el Concert nº 4 de Rakhmàninov del 6 al 8 d’octubre, Kirill Gerstein, que afrontarà el Concert de Schumann els 10 i 11 de novembre, Lucas Debargue, amb amb el Concert per a piano nº 3 de Beethoven, o Denis Kozhukhin, que dominarà el complicat Concert nº 2 de Brahms els dies 22, 23 i 24 de març. I si cerquem varietat d’instruments solistes, també tindrem el Concert per a viola de William Walton, interpretat per Antoine Tamestit.

Entre la categoria de solistes, també hem d’incloure les veus convidades que expandiran el programa cap al repertori de l’òpera, el poema simfònic i algunes obres d’avantguarda que han incorporat la veu humana com part singular del seu objectiu estètic. En aquesta temporada, l’OBC interpretarà obres que necessiten de grans veus. Una d’ella serà la part final de la Tetralogia de l’Anell de Richard Wagner, el 'Crepuscle dels Déus': el 10 de maig, la soprano Sinéad Campbell-Wallace desenvoluparà les últimes escenes de l’obra cantant la part de Brünnhilde, en un programa que començarà amb una altra obra vocal, una suite de l’òpera 'Justice' d’Hèctor Parra (que s’estrenarà el 2024), i que cantarà Lauren Michelle. Una altra veu principal és la soprano Tamara Wilson, que afrontarà l’òpera de cambra –en versió concert– 'Erwartung', d’Arnold Schönberg, els dies 12 i 13 d’abril. Abans, la mezzosoprano Fleur Barron liderarà la part vocal en un programa on s’interpretarà la peça 'Sherezade', de Ravel, per a veu i orquestra, i les 'Cinco canciones negras' de Xavier Montsalvatge.

Ludovic Morlot és el director titular de l’OBC, però això no significa que dirigeixi tots els programes de la temporada. En un any normal, pel podi de L’Auditori passen un bon número de directors convidats que treballen amb l’orquestra i que amplien el seu color, la seva visió del repertori i els matisos d’interpretació. I aquest any, a més, també comptarem amb moltes directores força acreditades: el món de la música clàssica sempre ha estat obert a la integració i la diversitat, i el paper de la dona en la direcció d’orquestra ha d’estar ben representat. Per exemple, Anna Rakitina dirigirà el programa de 'Romeu i Julieta', mentre que Marta Gardolinksa farà u doblet amb el programa de la Quarta de Beethoven el 10 i 11 de novembre, i les 'Variacions Enigma' d’Edward Elgar el 19 i 20 d’abril. No només això: Gemma New conduirà la simfonia Escocesa de Mendelssohnn, la directora coreana Eun Sun Kim tindrà el protagonisme en el programa que fusiona Schönberg amb Beethoven el 12 i 13 d’abril, i Stephanie Childress dirigirà el 27 i 28 d’abril el díptic format per les 'Danses simfòniques' de Rakhmàninov i el Concert per a piano nº 2 de Chopin. Altres directors convidats seran Salvador Brotons, David Afkham, Matthias Pintscher i Nicholas Collon.

Aquest any l’OBC afegeix dos objectius més a la seva proposta artística. La primera, és donar el pas de fer un cicle d’enregistraments important, i d’aquesta manera, amb Ludovic Morlot com a líder, l’orquestra començarà a treballar en les seves pròpies versions de la música orquestral de Maurice Ravel, raó per la qual hi ha obres com 'Daphnis i Chloe' o el 'Bolero' en els programes d’enguany. I l’altre objectiu és ser un altaveu de la música contemporània que s’ha fet i es fa a Catalunya. Molts programes comptaran amb música propera, signada per clàssics com Joan Guinjoan o Xavier Montsalvatge, o talents en actiu com Raquel García-Tomás (que estrenarà obres nova el 2024), Oriol Saladrigues, Joan Magrané o Héctor Parra. Un compromís total amb la nostra música.