10 pel·lícules per motivar-se abans d'anar a córrer

Qui no s’ha imaginat mai, corrent a càmera lenta a la platja escocesa de Saint Andrews amb la BSO de Vangelis de fons? Descalços sobre la sorra, sentint com el vent tallant del nord en lloc d’acaronar-te la cara et bufeteja a mà oberta... Un somni humit, sense dubte. Aquesta pel·lícula és la vitamina que necessitem tots els corredors quan s’acosten els últims metres, els més durs, aquells que fem més amb el cap que amb les cames. I també són els més agraïts, amb la gent aplaudint a la recta final, com a 'Carros de Fuego'. Això sí, no feu cas de la indumentària, que ells corrien amb tirants.

Un jove Tom Hanks ens ensenya el valor de córrer per córrer. Res d’esculpir el cos, perdre pes, guanyar carreres o superar marques personals. De vegades, el fet de córrer, com a via d’escapament, per alliberar tensions i endorfines o per gaudir simplement del paisatge, pot arribar a ser un propòsit molt plaent. I Forrest Gump ho demostra perquè travessa corrent Estats tan diferents com Geòrgia, Carolina del Sud i Carolina del Nord. Però no us deixeu impressionar: el germà de Tom Hanks, Jim, el va substituir en moltes escenes perquè qui es convertiria anys més tard en el nàufrag més famós de la gran pantalla no tenia fusta de corredor com vosaltres.

Ja sigui a cop de 'Gonna Fly Now' o 'Eye of the Tiger', tots hem al·lucinat amb els entrenaments de Rocky Balboa i hem volgut, algun cop, enfilar-nos al Museu d’Art de Philadelphia a través d’aquella escalinata per acabar aixecant els punys a l’aire en senyal de victòria. Et deus sentir poderós. Tot just sentir les primeres notes de les cançons, ja et fan venir ganes de fer el cim del Kilimanjaro. Ara, això d’empassar-se 6 ous seguits, sense batre (ni fregir), abans d’un entrenament, li deixem a Sylvester Stallone. Nosaltres apostem més per les barretes energètiques, la fruita, les torrades, els sucs o els fruits secs.

Ens centrem en la primera de les quatre entregues d''Els cims de la meva vida', però qualsevol pel·lícula seria suficientment motivadora com per veure-la, fins i tot en clau de lliçó de vida. Bàsicament, perquè Kilian Jornet és un tipus increïble, fet d'una altra fusta, no gaire humana, ja que els éssers terrenals solem tenir límits. Ell escala i desafia les muntanyes més poderoses i imponents del planeta per sentir-se viu i feliç. En aquesta primera pel·lícula, Jornet relata a cop de somriure i saltirons l'ascens al Mont Blanc, en homenatge al seu company d'expedició Stéphane Brosse, mort en aquesta mateixa muntanya dels Alps.

És un clàssic de l’any 1976, però és una pel·lícula que envelleix força bé, tan bé com el seu protagonista, Dustin Hoffman. 'Marathon Man' és la història d’un jove universitari que s’entrena per córrer maratons i que es troba en una envejable forma física. Al final, s’acaba enredant la troca, i Hoffman converteix el fet de córrer en necessitat, ja que el persegueixen uns dolents i la trama es torna angoixant. Es veu que, per preparar millor el seu paper, Hoffman corria fins i tot en el set de gravació per convertir la suor i els esbufecs en elements reals i no pas fingits.

Simon Pegg interpreta a un perdedor que abandona la seva dona embarassada. En comptes d’afrontar la por i el vertigen de ser pare, fuig corrent. Anys després, la dona refà la seva vida amb un marit perfecte: alt, fort, atractiu i, a sobre, corredor de maratons benèfiques. Aquest tipus de gent fot ràbia. Aleshores, el grassonet Pegg vol reconquistar-la, corrent una marató al costat de l’odiós marit de la seva ex parella. Al final, ni una dolça panxeta impedeix que es converteixi en un gran corredor. Una comèdia que desprèn ganes de superar-se i que pot ser l’estímul que us falta.

És la pel·lícula biogràfica d’una de les icones de l’atletisme, l’etíop Haile Gebrselassie, un mite de la marató. Al film, es poden veure els seus inicis de jove, corrent la marató d’Addis Abeba, o travessant muntanyes del seu país per entrenar-se. Gebrselassie és un exemple no només pel que va aconseguir sinó per la pobresa que va patir durant la infància i l’afany de superació que sempre l'ha caracteritzat. Aquesta pel·lícula firmada per Disney no retrata suficientment bé el drama de l'atleta, però sense dubte és un reclam per tots els corredors que us prepareu per aquest tipus de curses.

Inspiradora i per molts una de les pel·lícules de referència i de culte pel que fa a la motivació i superació. No es pot agafar al peu de la lletra perquè la realització és pobre, gairebé no es veuen més corredors en primer pla que el protagonista (Michael Douglas), i no hi ha referències de les marques que fan els corredors. A més, el final és força curiós perquè Michael Andropolis, interpretat per Douglas, acaba participant en els Jocs Olímpics de Montreal de 1976. Però la pel·lícula té valor pel sentiment d’obstinació, de lluita i d’esport, entès com alguna cosa més que cultivar el cos i perseguir notorietat. Recomanable.

Ja sabem que Tokyo Race va de carreres de cotxes, però proveu d'escoltar Tokyo Drift – Teriyaki Boyz, imagineu-vos conduint un buga tunejat com els del film, derrapant com si fos ficció (sense risc de fotre’t una nata), i jugant-vos una noia d’escàndol a una carrera a vida o mort. Motiva o no? La pel·lícula contagia tanta hiperactivitat i velocitat sobre l’asfalt que, al final, un mateix necessita generar adrenalina sortint a córrer.

Amb aquesta pel·lícula us asseguro que fan venir ganes de córrer. Però córrer per fotre el camp del cinema. De fet, mai havia vist que, a la meitat del film, la gent fes cua per marxar. Evidentment, la pel·lícula no tracta de les bondats de fer exercici físic, més aviat al contrari perquè el seu protagonista, interpretat per Robert Pattinson, es passa el film assegut a la seva limusina. No us deixeu atrapar mai pel sedentarisme: és atractiu (sobretot a l’hivern) però vosaltres sou corredors i podeu amb això i més!