Noves tendències sexuals: les pràctiques de sexe de moda

El cinema porno 'mainstream' també ha patit una mutació. Els professionals del sector s’han dividit en dos. Una gran part continua fent porno en format massiu per internet amb escenes curtes que segueixen un mateix patró, i un altre percentatge més petit s’ha renovat després del que sembla un exercici d’introspecció per aconseguir una nova expressió dins del cine X.

Jiz Lee és una 'genderqueer' que fa porno alternatiu, tot escombrant distincions de gènere. Actua i escriu els seus guions, però la seva transgressió no se centra tant en les seves pel·lícules sinó en el treball que fa entorn d’elles. N’és un exemple el llibre que prepara sobre el que comporta exposar-se i esdevenir una estrella del porno. Per al seu procés, la Jiz convida i remunera al seu web aquelles persones que vulguin explicar la seva història personal i planteja unes preguntes que voregen l’autoanàlisi, tot demostrant que el porno i el sexe van més enllà d’una imatge estereotipada. Jiz juga amb el seu propi look, d’estil del còmic 'Tank girl', com a clixé associat a lesbianes i gais, i el reforça amb escenes de sodomia molt destinades al col·lectiu LGBT.

Però encara que les estrelles del porno com la Jiz apostin per aquesta expressió salvatge, hi ha nous corrents que la superen de llarg. L’afició més 'trendy' del moment és també la més 'hardcore': les 'real dolls'. Aquestes nines de gairebé 7.000 euros han quadruplicat la seva producció en menys de cinc anys. Els seus amos, senyors amb certes dificultats per mantenir una relació amb dones humanes, viuen amb elles i les cuiden, són els seus amants i van de vacances junts. D’aquest corrent amalgatofílic, en va sorgir un altre més fascinant encara: els maskon, homes que es col·loquen com si fos una segona pell una nina de làtex amb personalitat de fàbrica. Enfundats, es mostren en públic i exerciten el 'dogging' (sexe amb desconeguts) en parcs públics. Els maskon es reuneixen en fires on es vesteixen de gala amb màscares dels seus personatges favorits. I encara que els sembli estrany, resulten... encantadors.

La ingènua i estereotipada '50 ombres d’en Grey' té un missatge subliminal. No només ha estat un èxit literari sinó que ha fet el que cap professional del sexe havia aconseguit abans: normalitzar la màxima expressió del desig. Milions de persones han trobat en les diferents pràctiques que engloba el BDSM un lloc on gaudir de la seva sexualitat, sense prejudicis ni subterfugis. La gent demana 'spanking' (assots), sodomització, 'facesitting' (que se’t seguin a la cara, vaja) i fins i tot certes pràctiques extremes com descàrregues elèctriques, experiències fins ara considerades fosques i desmesurades. Però si el poble ho demana, cal donar-li-ho.

Botigues de joguines eròtiques enfocades al passat amb masmorres de lloguer, locals 'fetish' amb mestresses que et castiguen i clubs secrets on practicar parafílies rarotes surten com rovellons cada setmana. Cada persona busca i troba l’espai on millor encaixa, perquè les propostes fan distincions i s’especialitzen segons el nivell de dolor i plaer que es vulgui. En grup, mitjançant festes obertes com les de Killing Kittens o en sessions privades, com les que organitza el Club Hermione. L’accés és senzill a gairebé totes elles; excepte als clubs secrets.

Aquests clubs segueixen sent un misteri per a tot aquell que no en sigui soci, i un luxe inabastable per a la majoria. Assistir a una d’aquestes festes privades, generalment en palauets, ronda els 4.000 euros. El preu inclou l’accés, amb una adreça dinàmica que mai no es repeteix, i llibertat absoluta per veure, tocar i practicar el que es vulgui amb qui es vulgui. En aquestes exclusives festes es practiquen des de les parafílies normals fins a les menys habituals: sexe anònim, disciplina i assots, penetració fetish (amb objectes diversos), electroxocs, 'trampling' (gent que s’excita quan la trepitgen), tortura genital i contacte amb aranyes (en els òrgans genitals) i pops (en la boca i òrgans genitals), les dues espècies animals de moda en aquestes reunions.

Frega la ficció però és real, tal com ho confirma una model d’alt nivell (la identitat és tan secreta com aquests clubs) habitual d’aquestes festes: “És el mateix que la pel·lícula 'Eyes wide shut', però en fort. Gairebé tot hi està permès, i com més diners hi ha, més excèntrica és la festa”. No tots els clubs secrets són tan excessius ni tenen a veure amb les parafílies. Max Cortés, director, productor i actor porno, va exercir com a DJ en una d’aquestes festes: “Són cercles tancats de parelles liberals. Mai repeteixen lloc i l’adreça te la donen unes hores abans. Els mòbils es queden a l’entrada. Hi devia haver prop de 70 parelles, molt guapos i de classe alta. Primer van sopar i després van ballar i van coquetejar a la festa. El que em va sorprendre va ser que no hi va haver gaire sexe. N’hi va haver, sí, però amb contenció. Sense ànsia. Era tot molt elegant. Com quan estàs en una festa vip amb barra lliure i la gent només pren una copa”. Intento arrencar al Max algun contacte. No penseu malament, és només per contrastar la informació. Però el Max de sobte és el pianista de la pel·lícula de Kubrick. Sap que no pot dir res, perquè desvelat el misteri... s’acaba la màgia.

Francesa establerta a Barcelona. Rara avis del cinema adult. Reivindica el feminisme.

Com vas arribar al porno?
Treballant amb Erika Lust. Així vaig descobrir el porno feminista. Al cap d’uns anys vaig tenir una ruptura sentimental que em va fer pensar en el sexe i en les relacions. Vaig escriure el meu blog welovegoodsex.com, i mesos després vaig gravar la meva primera pel·lícula.

¿Prefereixes porno feminista o 'altporn'?
Encara que la paraula sigui polèmica, prefereixo dir-ne porno feminista perquè és molt més àmplia.
 
Com s’aplica?
Pagant bé als actors, que s’ho passin bé, i mostrant personatges sense els estereotips de gènere que han donat al porno la mala reputació. Cal reivindicar la paraula feminista perquè té sentit en la societat d’avui i és necessària.

Què podem descobrir en les teves pel·lícules?
L’espontaneïtat que falta en el porno mainstream, amb parelles reals i contextos reconeixedors, actors naturals i moltes ganes!

Quin és el teu objectiu?
Ensenyar la meva pròpia experiència i fantasies perquè les escenes es vegin autèntiques i que el públic gaudeixi d’una veritable experiència, sol o en parella. És un projecte molt personal.

www.luciemakesporn.com

Ella és dòmina amb cova pròpia. Ell és escapista i psicomag.

Estreneu la vostra primera obra junts.
Luis Pardo: Sí. L’obra es diu Paranoid, i la peça més forta és el xou que fem junts des de fa un any, el BDMScape.
Mistress Minerva: És un número on barregem la màgia amb parafílies: escapisme amb 'spanking', espelmes, asfíxia...
 
Els dos fa molts anys que sou als escenaris: Pardo fent màgia per a adults i Minerva, xous de BDSM.
MM: Ens interessava ajuntar la part més inquietant d’ambdues disciplines. El BDSM és la part fosca del sexe. En barrejar-ho amb la màgia es transformen jocs com l’escapisme en parafílies.
LP: L’estètica del sadomasoquisme sempre m’ha agradat. Es reflecteix en els meus tatuatges, en l’escenografia, el vestuari, la música... Si abans transmetia angoixa, ara s’hi suma l’excitació. La pujada d’adrenalina és molt més intensa. És molt sexi. I es transmet a l’espectador.

Intueixo que l’obra no és apta per a tots els públics.
LP: No es recomana per a persones sensibles i està prohibida l’entrada de menors. D’altra banda, el que veuran és màgia, molta estètica BDSM i una obra de cap a peus, amb històries i personatges.