La filosofia d’El Festival es pot resumir en una frase feta que conviu amb nosaltres des de fa segles, i que poques vegades s'ha pogut demostrar que sigui una argumentació falsa o tramposa: en el pot petit hi ha la bona confitura. O el que és el mateix: moltes vegades, la qualitat i l'excel·lència la trobem en les propostes més modestes, ja que l'excés de quantitat fa que disminueixi la nostra atenció. Quan va iniciar la seva marxa a la primavera de 2016, El Festival va partir de la idea que anar a qualsevol festival de música a Barcelona –si més no aquells que duren dos dia seguits– significa perdre’s un munt de música perquè l'oferta és excessiva. La seva proposta era més humil: tenir només un escenari, no més de quatre artistes per nit, i que tot, absolutament tot el que era al cartell, fora d'una exquisidesa incontestable. La proposta ha funcionat, perquè per tercera vegada El Festival torna al seu espai de sempre, el Poble Espanyol, i el 2018 es repeteix la intenció original: pocs artistes, tots bons, i en un entorn còmode, perquè el més important sigui la música.
T'apuntes aquest any a El Festival? Si és així, has de saber dues coses importants: la primera és que les dates confirmades són el 8 i el 9 de juny, i la segona és que et convidem a que vagis amb la persona que tu triïs, completament gratis. Estem sortejant tres passis dobles per gaudir d’El Festival des del primer a l'últim minut, cosa que és absolutament possible ja que l'horari per als dos dies és de set hores de música sense interrupció, de les 18.00 a les 01.00 hores.
El Festival ha programat per a la seva edició de 2018 un total de vuit artistes, a raó de quatre per dia. En la jornada de divendres, la gran estrella és Beth Ditto, la que va ser líder de la banda americana The Gossip, i que des de fa un temps porta desenvolupant la seva carrera en solitari esprement la seva tremenda veu, i que en les seves últimes cançons ha deixat de banda la vena ballable per recuperar la seva fascinació pel blues-rock més tradicional, a l'estil de la seva admirada Janis Joplin. Aquest mateix dia també actuaran tres artistes francesos: Orelsan, un dels artistes més interessants del pop actual al país veí, No One Is Innocent, que desenvolupen un so furiós a mig camí entre el hip hop i el heavy metal, i el duo The Shoes, que porta anys barrejant pop i house i que tancarà la jornada amb una sessió de DJ.
El segon dia, el 9 de juny, es repetirà pràcticament tot l'esquema geogràfic d’El Festival, ja que els quatre artistes programats són també francesos. La proposta central serà la de Kid Francesconi, el projecte de Mathieu Hocine acompanyat de la vocalista Julia –també l'amor de la seva vida–, a la recerca d'un pop espurnejant, com una versió ballable de Serge Gainsbourg. El complement d'aquesta proposta seran la banda Bagarre, una de les més al·lucinògenes del hip hop francès, i Pone, una altra estrella del rap gal en plena fase experimental. Com en la primera jornada, hi haurà un DJ de tancament, en aquest cas el mític Etienne de Crécy, un dels pioners del house francès a la dècada dels 90, i fundador del grup Motorbass. De debò que no vols participar-hi?