4 maneres d'entrar a 'Oklahoma'

“Ens agraden les creacions que a'sproximen a la realitat, a l'actualitat: tots vivim en la representació, en el que volem que la gent pensi”, ens explica Beltran. Motius per fer 'Oklahoma' i estrenar-lo a l'Akadèmia, després del seu pas pel Grec, no li en faltaven: “Ara tothom és públic i intèrpret i representador. Un Gran Germà sense el Gran Germà, on el públic no té espai perquè tots som públic”. I destaca que a l'últim capítol d''Amerika', Kafka “fa una reflexió sobre la representació on tothom fa el que és”.

Beltran va anar més enllà i va assumir la totalitat de l'obra de Kafka. Posa un personatge exterior que és Gregor Samsa, per mostrar-nos la part fosca de l'ésser humà i “la percepció de sentir-se insecte”. A més, fa servir 'El procés' per parlar del procés de selecció de personal per al Gran Teatre d'Oklahoma. “Quan entren, estan dins el 'El castell', aquest espai interior al qual vols arribar”, afegeix. Però aquí no acaba tot, ja que 'Sis personatges en cerca d'autor', de Pirandello, li va ser útil per parlar de la representació gràcies a l'ànsia d'aquests caracters que demanen un lloc en una obra. Walter Benjamin, de fet, ens recorda Beltran, va escriure un text en el qual comparava 'Amèrika' i l'obra mestra del Nobel sicilià.

“Quan estava investigant sobre Kafka vam descobrir que era vegà i nudista, que agradava les dones, que feia 1,80... Era un tipus que sabia gaudir”, diu Beltran. Així que els faltava alguna cosa, potser una mica de marro, i van veure en 'Alícia en el país de les meravelles', de Lewis Carroll, la millor manera de donar-li entitat al tema. Això de la galeta que et fa créixer o tornar petit i el conill que corre eren caramelets impossibles d'evitar.

Beltran sap que tot això, sense els seus filtres, podria tirar enrere molta gent. Però ja l'han estrenat i saben que, als 30 segons, el públic és a dins de l'obra. Potser hi té a veure el que canten Toni Viñals, Robert González i Anna Alborch. No podia faltar, en una peça kafkiana, 'La cucaracha'. Ni tampoc 'El vol del borinot', de Rimsky Kórsakov,  un homenatge a Janis Joplin, i 'Soave sia il vento' de l'òpera 'Così fan tutte' de Mozart. I no ens d'oblidar que Kafka té un còmic en tot el que escriu. “Feia lectures dramatitzades a casa seva i els seus amics es petaven de riure”, recorda.