Subscriu-te
Cerca
Tot el món
El professor Bernhardi

5 claus per entendre 'El professor Bernhardi'

Xavier Albertí ens explica la rellevància de la magnífica obra d'Arthur Schnitzler que estrena al TNC

Andreu Gomila
Escrit per Andreu Gomila
Editor
Publicitat

De l’escriptor austríac de primers del segle XX Arthur Schnitzler coneixem, esclar, 'La ronda', que David Selvas va fer pujar al Romea el maig del 2012 amb el nom de 'L’habitació blava'. I potser 'A la cacatua verda', representada en els primers anys del Lliure. Però Xavier Albertí, quan va assumir la direcció del TNC, volia que es convertís en un autor més habitual a casa nostra. Així que va començar a llegir-lo a fons i va topar amb 'El professor Bernhardi', representada habitualment en el seu entorn lingüístic (Àustria i Alemanya), però poc vista a fora. I això que, diu Albertí, “és una obra fonamental en el seu pensament humà”. Poca broma, doncs.

1. En un institut mèdic de la Viena del 1900

En un institut mèdic de la Viena del 1900
En un institut mèdic de la Viena del 1900
Schnitzler va situar l’obra a la Viena del 1900, tot i que Albertí col·loca l’acció en el món contemporani. Parla d’un institut mèdic vienès, el director del qual, el doctor Bernhardi, es nega a què un mossèn vegi una malalta terminal amb l’argument que té dret a gaudir dels seus últims moments de felicitat. Tot això crearà un gran enrenou i donarà cos a una potent peça dialèctica, de grans arguments.

2. Ni Ibsen, ni Txékhov, ni Strindberg

Ni Ibsen, ni Txékhov, ni Strindberg
Ni Ibsen, ni Txékhov, ni Strindberg
Albertí diu que Schnitzler situa el teatre europeu de l’època en un lloc insòlit, que no és el d’Ibsen, ni de Strindberg, ni de Txékhov, ja que ens demana “com ens definim ideològicament”. El seu referent immediat és la filosofia de Nietzsche. “Quan va vaticinar la mort de Déu, Nietzsche va alliberar els homes que es preguntaven quin art havien de fer”, diu el director. I afegeix: “Totes les arts descobreixen aleshores que la bellesa, el rigor i el discurs té l’origen en el propi llenguatge”.
Publicitat

3. Un pensament com el de Freud

Un pensament com el de Freud
Un pensament com el de Freud
I aquella Viena que no havia perseguit els jueus, aquella comunitat on els dogmes cristians tenien un pes menor, esclata i ens ofereix grans creadors i un nou corrent de pensament. Albertí assegura que “Schnitzler va seguir un camí paral·lel al de Freud”. El món de Schnitzler és el d’'El món d’ahir', de Stefan Zweig, una Viena multicultural on hi vivien Freud, Wittgenstein, Egon Schiele, Gustav Klimt...

4. Una obra d'homes

Una obra d'homes
Una obra d'homes
'El professor Bernhardi' és una peça totalment masculina, “una excepcional partitura per a actors”. Albertí té a Lluís Homar en el paper protagonista –“el veurem com mai no l’hem vist”, vaticina–, però també compta amb Manel Barceló, Joel Joan, Pep Cruz, Joan Negrié, Rubèn de Eguía, Oriol Genís, Roger Casamajor...
Publicitat

5. Amb un llarg treball de taula

Amb un llarg treball de taula
Amb un llarg treball de taula
“He fet una cosa insòlita: el treball de taula s’ha allargat fins a la sisena setmana d’assajos, ja que l’actor havia de comprendre fins a l’últim detall tot allò que diu”, afirma el director. “No és una obra sobre una comunitat de metges a la Viena del 1900, sinó una obra que va sobre la necessitat que té l’individu de saber què substitueix Déu”, dispara Albertí. Tampoc no es pensin que serà una classe de filosofia de l’entenebriment, sinó que l’obra és ràpida, a voltes divertida. I Bernhardi és una mica com el doctor House.
Mostra'n mésLoading animation
Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat
    Tornar a dalt

    Qui som

    Contacte

    Time Out Barcelona

    Time Out Worldwide

    Mapa del lloc
    © 2024 Time Out England Limited and affiliated companies owned by Time Out Group Plc. All rights reserved. Time Out is a registered trademark of Time Out Digital Limited.