Moisès Maicas va dirigir a La Seca fa un parell d'anys 'La psicosi de les 4.48', de Sarah Kane, una dramaturga britànica que es va treure la vida el 1999 als 28 anys. En quatre anys, va escriure un grapat d'obres memorables, el cim de les quals és la peça que interpreta Anna Alarcón. És dura, sí, però té aquella cosa preciosa dels textos xiuxiuejats a l'orella. No tingueu por de Kane. Us oferim uns quants motius per anar a veure aquesta obra, alhora que retem homenatge a un director, Maicas, que ens va deixar el juny passat.
2. L'oportunitat de descobrir Alarcón
Als 34 anys, 'La psicosi de les 4.48' és un punt d’inflexió en la carrera d’Alarcón. És d’una generació que no ha tingut l’oportunitat de fer d’Antígona o de senyoreta Júlia o d’Ofèlia. Va ser la musa de Pau Miró i va triomfar en el circuit indie amb el 'Sé de un lugar' d’Iván Morales. Poques ocasions més de demostrar el que pot arribar a fer com a actriu. Ara, que ja no és una jovencella ni tampoc no és gran, aquesta obra, diu, “em permet ser dona”. “És un curro de fons, d’atleta”, constata.
3. Si voleu estimar, estimeu
4. Un cant a la vida des del dolor
5. El primer muntatge català d'un clàssic contemporani
De Kane, a Barcelona només hem vist 'Ànsia', dirigida per Xavier Albertí fa més d'una dècada, i 'La psicosi de les 4.48' interpretada i dirigida per l'argentina Leonor Manso, al Grec del 2007. Molt poca Kane, tot i que és una dramaturga venerada per directors i actors. Aquesta peça es fa sovint a les principals ciutats teatrals del món. I és ja un clàssic contemporani, potser el text més important del tombant de segle.
6. (I un homenatge a Moisès Maicas)
Moisès Maicas va morir el juny passat a l'edat de 52 anys. Era un director discret, introvertit, bona persona, que xerrava fluixet i estimava, com pocs, el teatre contemporani. Sempre recordaré la seva posada en escena d''El drac d'or' de Roland Schimmelpfennig al Teatre Akadèmia i, sobretot, la seva aproximació a Sarah Kane. Les obres que dirigia tenien una poètica que no és gaire comuna al nostre teatre, imperfecta, de tragicomèdia, de bona història que potser no acaba bé. Era un director sensible, llegit i amb ganes de transportar-nos al seu món amb delicadesa. El trobem a faltar. Molt.
Discover Time Out original video