Pair l'absència d'algú que ha estat important és de les coses més difícils de la vida, perquè, al final, els que queden han de tirar endavant amb el record i amb la certesa que els morts no ressusciten. Aquest és un tema que no és nou per a Llàtzer Garcia, però fins ara no hi havia fet front amb la profunditat i la potència d''Al final, les visions', una peça que ens situa al camp, a prop de Girona, on una parella jove, la Sara i l'Adri (Elena Tarrats i Joan Marmaneu), s'acaba d'instal·lar en una casa, veïna d'una altra on hi viu l'Àlex (Joan Carreras).
L'obra comença amb el monòleg d'en Marc (Xavi Sáez), que ens explica que ha tingut un somni que es repeteix cada nit. Somia amb ells. Però als primers compassos no saben ni qui és el personatge que ens acaba de fer una confessió ni de qui està parlant. Aviat trobarem la Sara que intenta encetar una conversa amb l'Àlex, però ja es veu que ell no vol parlar gaire. Els veïns es van coneixent, sopen plegats i, una nit d'insomni, ella el veu gairebé nu, palplantat davant de casa seva, contemplant la finestra de l'habitació on dormen.
Llàtzer Garcia juga amb la tensió dramàtica de manera magistral
Queda clar que passa alguna cosa, que hi ha un misteri, uns fets i uns comportaments inexplicables. Garcia juga amb la tensió dramàtica de manera magistral. Ens anirà revelant la història passada que ens faci entendre el present a poc a poc. Fins que arriba en Marc amb una metxa curta per encendre-ho tot i accelerar l'acció.
La clau de tot plegat, del drama, es troba en unes interpretacions farcides de detalls per part de Carreras i Sáez. I en com l'autor i director els va donant peixet. La batalla dialèctica que mantenen en l'últim tram de la funció és de traca, perquè tots dos intenten respondre a la pregunta: què podem fer quan la gent que estimes se'n va? Vint anys després són gairebé al mateix lloc, però hi han accedit per vies totalment diferents. Una gran tragèdia, sense cap lliçó.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix, ni la dels millors musicals, ni tampoc la de les estrenes de teatre i dansa d'aquest mes.