Direcció i dramatúrgia: Ricard Soler i Mallol. Intèrprets: Enric Cambray, Lara Salvador i Armand Villén.
Rémi De Vos va escriure 'Alpenstock' fa més d'una dècada. Els moviments populistes d'extrema dreta ja treien el nas en les convocatòries electorals de la molt tranquil·la, cívica i cosmopolita Europa. Amb els anys la presència del llop ferotge s'ha normalitzat a Hongria, Polònia i Àustria, ha adoptat noves formes a Alemanya, Dinamarca i Holanda, i s'ha desacomplexat aquí després d'un temps amagat després de noves i velles sigles. De Vos recorre a la farsa, l'absurd i el guinyol -com van fer Jarry i Ionesco- per denunciar la mediocritat i la por que alimenta els terrors xenòfobs de la gent decent, amant de les tradicions i els seus paisatges idealitzats, com aquests verds prats de netes i tiroleses muntanyes i geranis perfectes que envaeixen amb accent alemany els telefilms de cap de setmana.
Obskené i Ricard Soler Mallol forcen encara més l'estridència corrosiva del text per presentar a l'escenari un muntatge que juga amb el doble sentit del vodevil i el 'vaudeville'. Comèdia negra d'embolics i mort i espectacle de varietés. Sàtira política plastificada i pop -tenyida de rosa xiclet- en una delirant convivència de l'estètica crítica de Fassbinder, Waters i The Chanclettes, sense abandonar els referents històrics del teatre que s'alimenta del grotesc.
Els tres intèrprets exerceixen de titelles d'un teatret musical de porra. Una proposta radical i xocant que potser requereix encara d'un grau més de contundència reivindicativa per part de la companyia. El desvergonyiment natural i profundament polític del cabaret més 'underground'. Falta un punt de crueltat i desvergonyiment guerriller que deixi sense opcions el públic. La radicalitat de l'"ho agafes o ho deixes" que demana aquesta valenta proposta escènica.