Les obres extraordinàries s'assemblen. Les que no ho són, cadascuna fluixeja a la seva manera... L''Anna Karénina' que ha dirigit Carme Portaceli ho té tot per acostar-se al sublim: un repartiment de primera, un espai sonor (Jordi Collet) brillant, un disseny de vídeo (Joan Rodón) especial, i un text de partida que, encara avui, un segle i mig després que Lev Tolstoi el publiqués, arriba fins als racons més recòndits de la nostra ànima. Què falla? Doncs, moltes coses. I un exemple diàfan el tenim al final de la primera part del muntatge, quan Vronski (Borja Espinosa), l'amant d'Anna Karénina, se suïcida i falla: el públic riu. Com és possible?
Sembla que Portaceli hagi dirigit la peça amb dues marxes diferents, perquè les actrius estan superbes, en especial l'Anna Karénina (Ariadna Gil) i la Kitty (Míriam Moukhles) i els actors, en línies generals, no acaben de trobar el seu lloc. A més, la directora ha decidit col·locar una mena de consciència viva a l'escenari (Andie Dushime) que fa alhora de narradora i de marcador, tot subratllant les frases i els conceptes que els personatges expressen, per si el públic es perd, a banda d'interactuar amb ells.
Sembla que Portaceli hagi dirigit la peça amb dues marxes diferents, perquè les actrius estan superbes
No era gens fàcil el repte. Perquè la novel·la de Tolstoi és, segurament, més gran que la vida. Hi ha molta passió i molta mort, hi ha famílies infelices i alguna de feliç, es belluga per molts escenaris (Moscou, Sant Petersburg, el camp, Itàlia...) i, malgrat les tres hores de metratge, potser no n'hi ha prou per seguir l'evolució dels personatges, sobretot en els casos de Vronski i Anna Karénina (insisteixo amb l'e tancada: en rus no hi ha e oberta). Com és que ell va perdent interès en la relació? Per què ella cau rendida als seus peus? Per què Aleksei Karenin (Jordi Collet) canvia d'opinió tota l'estona? Tot és molt fugaç.
Portaceli va adaptar 'Madame Bovary' amb només dos personatges (Emma i Charles Bovary) i una dramatúrgia més creativa. I el resultat va ser molt millor. A 'Anna Karénina' ha volgut abraçar tota la complexitat de la font i, al meu entendre, no se n'ha sortit. Ens quedarà una Ariadna Gil que fa un paper més que brillant. Si no m'erro, és la primera vegada que trepitja la Sala Gran des que, el 1997, hi va fer 'La gavina' amb Josep Maria Flotats. Ha plogut molt des d'aleshores, però li van molt bé els russos, a l'actriu: mai l'oblidarem com a Elena al 'Vania' d'Àlex Rigola.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix.
