Un matí de dilluns, el detectiu Julio Romero entoma la missió de resoldre l'assassinat d'un fotògraf, el controvertit i genial Franz Ziegetribe. Fins aquí, res d'estrany. La qüestió és que és la mateixa víctima qui fa l'encàrrec. Sap que el mataran i li demana al detectiu que ho resolgui abans de dijous, dia en què ha d'inaugurar una exposició. Té tres dies i moltes ganes. A Julio Romero li encanta la seva feina.
Pablo Rosal dona vida ell solet a aquest monòleg trepidant, escrit per ell mateix. Ferran Dordal el dirigeix. I com a tercera pota tenim la fotògrafa Noemí Elias, la feina de la qual ofereix una amplitud descomunal a una proposta on tenim un actor que gairebé no es mou de la marca. El text és tan bo, Rosal ho fa tan bé, que no cal res més. Ens mantenim clavats a la cadira pel simple gust d'escoltar una gran història, des del moment en què veiem un cos estès al terra d'una cambra d'hotel rònega.
'Asesinato de un fotógrafo' és i no és una paròdia del gènere negre. En Julio Romero s'assembla molt a Pepe Carvalho. I la resta de personatges són com clixés: el periodista 'old school' que beu Gin Xoriguer, la parella de galeristes estrafolaris, el recepcionista que no és tan innocent com sembla, l'ex del fotògraf que de dia es dedica a la política i que regenta un club a la nit... Tots seran sospitosos. I tots tenen algun motiu per haver liquidat Ziegetribe.
Amb el seu aire bonhomiós, sense pressa, el detectiu Romero anirà traient l'entrellat de tot plegat. Mentrestant, farà un retrat de la ciutat i de l'espècie humana. Paròdicament? En la forma, sí. En el fons, gens. Rosal desfà i refà un relat, el cus i el descús, el lliga i el deixa anar. No és fàcil, això. 'Asesinato de un fotógrafo' és una d'aquelles obres que voldries veure dues vegades.
