Amb 'Barbablava' d'Estanis Aboal (dramatúrgia i llibret), Jesús Horcajo (música) i Joan Gil (direcció), és molt probable que no es repeteixi l'èxit sorpresa de 'Sugar' o 'El despertar de la primavera', dos els musicals estrenats al Teatre Gaudí que han triomfat en altres escenaris. Triar com a protagonista un assassí en sèrie del segle XV, el noble bretó Gilles de Rais, acusat de ritus satànics i sacrifici de nens, és una aposta interessant. La partitura -entre Òscar Roig i Andrew Lloyd Webber- posseeix un parell de temes amb bon gust melòdic, i la història està narrada amb misteri de novel·la gòtica.
Totes aquestes innegables virtuts es difuminen en una posada en escena sense tensió dramàtica, una estètica erràtica, una direcció d'intèrprets que es limita a administrar el talent disponible -sense compensar les seves mancances- i un greu problema de veus i d'afinació, sobretot en els temes solistes. Hi ha detalls de qualitat, com l'evocació d''El àngelus' de Millet, la picada d'ullet a 'La màscara de la mort roja' de Corman o el protagonisme del cor, potser el millor d'aquest irregular muntatge.
Dramatúrgia: Estanis Aboal. Composició musical: Jesús Horcajo. Direcció escènica: Joan Gil. Direcció musical: Jesús Horcajo. Amb: Albert López Vivancos, Mar Fernández, Estanis Aboal, Clàudia Abellán, Ferran Mayné, Lola Lao, Mireia Miralles, Joan Sáez, Adrià Ardila, Laura Pons.