'Blackbird' és una obra difícil, que requereix tensió màxima als actors, ja que juguen un matx dialèctic d’alta volada, una muntanya russa emocional que va des del relat de fets a la discussió ambígua sobre el passat. El director, Lluís Pasqual, ha situat l’obra en un escenari brut, el menjador llefiscós d’una empresa de polígon. Ella va a buscar-lo quinze anys després de la separació. Està empipada. I ell, tremendament inquiet. La història comuna és tòpica, la de l’home i de la nena que s’enrotllen. El que no és gens tòpic és explicar la història posterior, què passa si la parella es torna a veure, sobretot si el desenllaç amorós ha estat un trauma. És com si Harrower ens volgués explicar què va ser de Lolita i Humbert Humbert anys després del seu flirteig.
L’autor juga amb el públic i ens fa sentir empatia ara per l’un, ara per l’altre. I quan pensem en el happy end, embolica la troca i ens planteja de nou el dubte inicial: Ray va abusar d’Una? És un pedòfil? Diu la veritat? Tres preguntes de les moltes que planteja aquesta obra tremendament ben construïda per Harrower, que Jordi Bosch i Bea Segura aprendran a fer més bé un cop la tensió externa baixi –van estrenar-la pocs dies després de la mort d’Anna Lizaran i una altra tragèdia esdevinguda ben a prop del director– i la interna sigui més de mentida, menys real. No obstant això, cal veure-la perquè hi ha dos actors que se la juguen i se'n surten prou bé. –Andreu Gomila.