Autora: Sarah Kane. Direcció: Alícia Gorina. Traducció: Albert Arribas. Amb: Pere Arquillué, Marta Ossó.
"Incomoditat". Aquesta és la paraula que millor encaixa amb el cúmul de sensacions i impressions que deixa 'Blasted'. Incomoditat no per la cruesa amb què una jove i debutant Sarah Kane representa la violència (física, ètica, psicològica, ideològica), sinó per l'eliminació d'aquest personatge o situació que serveix de refugi a l'espectador quan el teatre fa explícit que la exposició a l'inassumible no es pot interrompre amb un fàcil gest d'un dit. Un text que a gairebé vint anys de la seva estrena demostra que l'experiència teatral és la menys innòcua de les que pot tenir un espectador. Aquest és un cas extrem, amb totes les variables possibles: des que t'expulsi i t'abandoni a la teva freda sort des de la primera escena, fins que et generi un malestar físic que t'acompanyi, instal·lat a l'estómac, fins a casa.
La incomoditat com aquest element que explica la complexa relació d'Alícia Gorina amb el text. Manifesta a la primera part -la concentrada en la pertorbadora relació entre Pere Arquillué i Marta Ossó- i desapareguda en la segona, quan Kane trenca amb totes les convencions d'espai, temps i lògica. La primera es percep com un peatge ineludible per la directora per arribar finalment a aquest lloc dramàtic sense coordenades en què expressar-se lliurement amb aquests detalls que fan de Gorina una creadora amb un univers i un llenguatge escènic molt personal i atractiu, que reformulen des d'una visió contemporània la radicalitat de l'autora.
Falta la "incomoditat" -potser més frívola- d'aquest públic que assistirà innocent a un espectacle que és un exercici voluntari i valent d'un potentíssim Pere Arquillué de deconstrucció de la seva pròpia imatge, més que consolidada en l'imaginari comú.