'Bodas de sangre' parla de la passió irrefrenable, d’aquella pulsió que arrossega la voluntat i esmicola la raó, en una societat tancada i ritualista on hi ha poc o cap espai per a la llibertat individual. És l’obra de Lorca més estrenada i de ben segur també la més complexa dins del cicle de les tragèdies andaluses. I ho és, al nostre entendre, per la seva càrrega simbòlica i per la intensitat d’una paraula poètica que ens deixa a la memòria un ressò persistent. És també una obra sobre les dones, com 'Yerma' o 'La casa de Bernarda Alba', i una obra amb grans papers femenins que en la proposta aixecada per Oriol Broggi compta amb Nora Navas i Clara Segura com estrelles indiscutibles.
Elles protagonitzen una sèrie de duels dramàtics memorables, ja sigui com la mare i la nòvia o la lluna i la mort. I parlem de duels perquè Broggi emmarca el text en una realitat indefinida amb aromes de 'western' mexicà on un esquelet alça la trompeta per puntejar una coneguda melodia, i en un espai rectangular flanquejat per dues llargues tanques de fusta d’aquelles on els cowboys lligaven el cavall abans d’entrar al saloon.
Del cavall se’n parla molt a l’original i en aquesta versió es materialitza amb Juguetón, un majestuós, atlètic, bellíssim mascle negre al qual només li faltaria dir-se Jerónimo. Una presència que sublima la sempre cuidada qualitat estètica dels espectacles de Broggi i fa més palesa la sexualitat apassionada que nia en l’argument i en el comportament del furiós Leonardo i la nòvia. La música de Joan Garriga, i el mateix multiinstrumentista, són els dos altres pilars d’aquesta funció que comença tremolant però que tot seguit gela l’alè i ofereix un llarg tram final d’una intensitat gloriosa.
Autor: Federico García Lorca. Director: Oriol Broggi. Amb: Ivan Benet, Nora Navas, Pau Roca, Clara Segura, Montse Vellvehí i un cavall.