[image]
[title]Nora Navas i Clara Segura estaven predestinades a treballar plegades. Per separat, són una bomba. Juntes, un terratrèmol de magnitud 8,9 a l’escala de Richter. Un incendi descomunal. Són, segurament, les dues millors actrius de la seva generació. Per separat, havien actuat a la Biblioteca de Catalunya. Però mai juntes, com ho faran al Bodas de sangre lorquià que dirigeix Oriol Broggi, amb Ivan Benet, Pau Roca, Anna Castells, Montse Vellvehí, el músic Joan Garriga (La Troba Kung-Fú) i un cavall anomenat Juguetón. Totes dues fan molts personatges. Navas ens recorda que només n’hi ha un amb nom, Leonardo, l’amant de la núvia, qui se l’endurà a cavall just abans del casament. La resta són la mare, la veïna, la criada... Gent amb veu, potser sense cara.
'Romeu i Julieta' a l'andalusa
De Bodas de sangre s’han dit moltes coses, com que és una mena de 'Romeu i Julieta' a l’andalusa, és a dir, més estripada, més al límit, més brutal. La relació entre els amants és més obscura, més adolescent, més desesperada, encara que tot estigui escrit des de la primera escena, quan la mare es nega a donar-li al fill un ganivet, per culpa del qual ja va perdre el marit i el fill gran. Ja deia Txékhov que si a la primera escena surt una pistola, l’has de fer servir a l’última. Així que, si no ho saben, ja es poden imaginar com acaba la història. “Això és poesia pura, és la terra, la cosa tel·lúrica”, dispara Nora Navas.
Actrius lorquianes
Navas és una actriu lorquiana. Ha fet 'La casa de Bernarda Alba', 'Doña Rosita la soltera' i el max mix 'Camino de Nueva York'. Segura, fa molts i molts anys, va fer' Amor de don Perlimplín con Belisa en su jardín', cosa que ens porta a afirmar que gairebé s’estrena amb Lorca. Totes dues coincideixen en la increïble actualitat de la seva obra, encara que ens parli de ganivetades, d’amors folls i de rivalitats familiars. Se senten, diu Navas, “connectades amb l’autor”. “És èpicament contemporani”, rebla Segura.
En contra dels clixés
I totes dues saben que tenen els clixés en contra, que Bodas de sangre és una peça que se te’n pot anar de les mans amb facilitat. “Pots derrapar fàcilment i de seguida notes quan te’n vas”, diu Segura. Imagineu Lola Flores fent de mare i ja podeu saber cap a on no han de tirar les intèrprets. Cada personatge representa un rol determinat. I el del nuvi, el fill petit, és el de la modernitat, el del pobre noi que vol canviar el món, que vol casar-se amb aquella, malgrat el passat que arrossega. La núvia és la dona moderna, propietària del seu destí, i potser amb qui s’identificava Lorca, apunten les actrius. Leonardo és l’aventura. La mare és la terra. I la resta de personatges representen la tradició, el poble.
La música i el to
Clara Segura avisa que “el to és el més difícil” a l’hora de fer Bodas de sangre. I que amb Oriol Broggi han treballat, com sempre, des de la intuïció. El director els deia: “Vam fer 'L’orfe del clan dels Zhao' sense ser xinesos i farem Bodas de sangre i no som andalusos”. La música de Joan Garriga serveix per aportar modernitat a un món que ja ha passat per 'La leyenda del tiempo' i 'Omega'. I l’espai de la Biblioteca, profund, de distàncies llargues, ens farà, diuen, estar com dins una pel·lícula.
Aquí ens fan un tastet de 'Bodas de sangre':
