Direcció i dramatúrgia: Saara Turunen. Traducció: Luisa Gutiérrez Ruiz. Amb:
Pepo Blasco, Vero Cendoya, Patricia Mendoza, David Menéndez, Carmela Poch i Carla Torres.
La dona amb bigoti –perquè així tot és més fàcil– no deixarà al paper el que escriu, però el públic ho llegeix amb claredat. 'Broken heart story' comença amb una omissió figurada: "Hi havia una vegada". El text de la finlandesa Saara Turunen és un conte amb la crueltat de Hans Christian Andersen. Si a 'La reina de les neus' el petit Kay arrossega un cor gelat per un resquill maleït, en aquesta odissea dramàtica l'Ànima fugida de l'escriptora –com una ombra somiada i segrestada per Hofmannsthal– es passeja pel seu relat amb els trossos del seu cor trencat guardats en una bossa. Una Ànima que vesteix de vermell com la Caputxeta i se sap de memòria els diàlegs de 'Pretty woman'.
Un conte de la insatisfacció, com si la promesa de Virginia Woolf d'una cambra pròpia només funcionés en teoria. Un text sense sortida, amb la decepció en totes les seves possibles encarnacions i desenllaços; amb l'amor seccionat entre la violència i el desgast depressiu de 'Revolutionary road', amb la narradora-personatge (duplicada) envoltada d'éssers castrants. Un text d'efecte implosiu que un cop acabat queda consumit en la seva pròpia complexitat i singularitat poètica. Hi ha el perill que l'espectador quedi atrapat en el joc de les matrioixkes, en l'endevinalla de les escenes inacabades que es tanquen en temps postergat.
La companyia La peleona –dirigida per l'autora– respon amb valentia al repte de posar en escena uns dramatis personae que són pur símbol. Dificultat a la qual cal sumar un humor gens convencional, entremesclat amb excursions musicals, zoomorfismes, iteracions i vòrtexs que giren veloços entorn a l'absurd. Prova superada. I això ja és un èxit quan jugues en un escaquer surrealista.
Un conte de la insatisfacció, com si la promesa de Virginia Woolf d'una cambra pròpia només funcionés en teoria. Un text sense sortida, amb la decepció en totes les seves possibles encarnacions i desenllaços; amb l'amor seccionat entre la violència i el desgast depressiu de 'Revolutionary road', amb la narradora-personatge (duplicada) envoltada d'éssers castrants. Un text d'efecte implosiu que un cop acabat queda consumit en la seva pròpia complexitat i singularitat poètica. Hi ha el perill que l'espectador quedi atrapat en el joc de les matrioixkes, en l'endevinalla de les escenes inacabades que es tanquen en temps postergat.
La companyia La peleona –dirigida per l'autora– respon amb valentia al repte de posar en escena uns dramatis personae que són pur símbol. Dificultat a la qual cal sumar un humor gens convencional, entremesclat amb excursions musicals, zoomorfismes, iteracions i vòrtexs que giren veloços entorn a l'absurd. Prova superada. I això ja és un èxit quan jugues en un escaquer surrealista.