Carlota Subirós i la revolta

Corria el setembre de l’any passat i la companyia La Ruta 40 (Alberto Díaz, Albert Prat, Sergi Torrecilla, Maria G. Rovelló i Xesca Salvà) van demanar a Carlota Subirós, arran d’una residència a la Sala Beckett, si volia dirigir-los un espectacle. “I la primera inèrcia va ser triar un text d’autoria contemporània, un Martin Crimp”. Però als carrers estaven passant coses, i la directora va repensar-s’ho. “No sé si ara toca això, m’agradaria fer alguna cosa més personal”, va comentar-los. “Es va imposar la realitat”, ens diu ara Subirós. I així va néixer 'Una lluita constant', un espectacle de creació en el qual fa un repàs de les petites i grans revoltes a Catalunya i Espanya, del Maig del 68 a l’1 d’Octubre, sense oblidar-se de la Transició, les lluites obreres dels 90, el moviment de la PAH i el 15M.

Subirós deixa clar que no és un treball de tesi, ni l’enunciació de cap teoria política. El títol prové de la conferència que va fer l’activista nord-americana Angela Davis el 9 d’octubre del 2017 al CCCB, en plena voràgine, el qual duia enganxat un altre sintagma: “La llibertat és una lluita constant”. Per no “naufragar” en un món farcit de referències, han utilitzat, sobretot, el documental 'Informe general' de Pere Portabella i l’assaig 'Ciutat princesa' de Marina Garcés. Alhora han realitzat un munt d’entrevistes a gent implicada en diferents revoltes i amb tot això han construït un collage per reproduir els diferents esdeveniments en escena. “L’experiència de l’1 d’Octubre ens va fer adonar que han passat coses molt potents que venen de la generació dels nostres pares, de fa 40 anys”, explica Subirós. Per això l’espectacle pregunta: “Quines lluites has heretat? Quina formació ideològica has tingut?”. I s’agafa a la vella proclama feminista dels 70 que deia que “allò quotidià és polític” i que feia referència al fet que la primera revolta comença a casa.

Feia molt de temps que Subirós no tirava endavant un projecte d’aquesta magnitud. En els últims anys l’hem vista dirigint grans textos al TNC, però en el passat havia treballat els universos de Mercè Rodoreda, Joan Oliver o les 'Nit blanques' de Dostoievski. 'Una lluita constant' és una passa cap a una altra banda, propiciada per l’oportunitat de gaudir d’“un espai de llibertat”. “Se m’ha obert un territori brutal carregat de camins que es bifurquen”, confessa. Això no serà una flor d’estiu...

NO T'HO PERDIS: Les estrenes de la setmana a la cartellera de Barcelona