Com recuperar Brecht

Fa 30 anys, Brecht (1898-1956) era Déu. Era el gran autor del segle XX, amb les seves contradiccions i els seus encerts. Va patentar el 'distanciament', que en teatre vol dir fer veure a l'espectador que el que té davant és un espectacle, per molt real que sigui. Era un autor recurrent. I segell de l'esquerra teatral. Amb Brecht, Àlex Rigola va fer-se un nom a Europa, amb 'Santa Joana dels Escorxadors' (2006). Però llevat de la seva època al Lliure, que vam veure alguns alemanys representant-lo, com aquell magnífic 'La resistible ascensió d'Arturo Ui' de la Berliner Ensemble, poc l'hem vist. Anna Lizaran, per exemple, amb direcció d'Oriol Broggi, va protagonitzar 'El cercle de guix caucasià' (2008) al TNC. Hem vist alguna 'Ascensió i caiguda de la ciutat de Mahagonny'. Però poca cosa més d'un autor majúscul. I més en els temps que corren.

La peça que dirigeix Portaceli al Capitol explica un fet conegut, com a primers del segle XVII, el científic de Pisa va haver de negar la seva teoria sobre la rotació de la terra al voltant del sol per salvar la pell. Brecht va escriure'n diverses versions durant el nazisme i, després de la bomba d'Hiroshima, va canviar el monòleg de cloenda en el qual Galileu justificava qualsevol mal comès per la ciència si ajudava al progrés de la humanitat. Portaceli en destaca “la poètica” i l'actualitat de la peça en un món de postveritat i el poder polític intervenint a tot arreu. “Aquí podrem veure com el poder s'interposa en l'avenç de la ciència”, diu.

“Nosaltres parlem de 1610, però vestits com ara”, afirma la directora. El discurs és el de fa 400 anys, però el seu heroi és una heroïna (Laura Aubert) i el context és l'actual, cosa que vol dir que veurem Galileu passejant-se per platós de televisió defensant les seves investigacions davant dels xarlatans habituals, al bell mig de la polèmica. El Galileu de Portaceli és, assegura ella, “una manera d'atacar les claus del patriarcat”. Que una actriu sigui el protagonista no és debades. “Les dones no som acceptades”, afirma. No hem d'oblidar que la música de l'espectacle és de Love of Lesbian.

Fa deu anys i mig que Portaceli i un grup de creadors van estrenar 'L'agressor', la primera producció de la FEI. Van a un parell de títols per temporada i, tot i la posició d'ella a Madrid, la tropa no pensa parar. Diu no sentir-se frustrada per no haver pogut accedir a un càrrec com el de l'Español a Barcelona. “No tinc cinc generacions de catalans al darrere”, diu aquesta dona nascuda a València i uns 40 anys de residència a la capital catalana.