Adam Gwon és una de les promeses del teatre musical nord-americà i 'Ordinary days', la creació que ha aconseguit més èxits, amb temes com 'I’ll be here' o 'Calm' que han entrat en el repertori de notables cantants. Dies normals explica quatre històries de quatre joves novaiorquesos que busquen què fer amb la vida, i sentiments amb molta franquesa, ingenuïtat i força alegria. Warren enceta el que seria la presentació de personatges. Un noi que busca com treure l’artista que duu a dins i que aprecia la bellesa de les coses petites. Deb, estudiant d’un postgrau que no l’interessa i amb unes ambicions convencionals. Jason a qui només preocupa la relació amb Claire, una noia amb un trauma emocional, que es descobreix al final (per què?) justament amb el tema I’ll be here.
El musical pivota sobre la relació d’amistat entre Warren i Deb i la sentimental entre Jason i Claire, sense que ambdós es creuin per res excepte de manera ocasional durant la visita al Metropolitan Museum, en una de les escenes més divertides.
Quatre estampes força superficials de la joventut a través de dinou temes, la majoria solistes. Musical que funciona per acumulació de cançons i a on la narrativa té més presència que el lirisme o la melodia, amb una partitura sense ornaments i un conjunt que desprèn la frescor de la fruita a l’arbre un matí de sol. Engrescadora obra per bregar una companyia jove com la que podem veure al Versus! Cada intèrpret té el seu moment. Per nosaltres, el Warren de Xavi Duch és el més encisador, la Deb de Lu Fabrès té una gràcia captivadora i ambdós formen una estupenda parella. A destacar la tasca del pianista, Joan Comaposada.