Eduard Farelo

Quan les xarxes socials van plenes de les opinions dels ciutadans, actors com Eduard Farelo es congratulen de poder pujar a l'escenari i escopir textos amb la presència de L'onada. L'espectacle escrit per Ignacio García May i dirigit per Marc Montserrat Drukker s'entrena, finalment, al Lliure.   
 
L'onada s'inspira en l'experiment que Ron Jones relatava a The Third Wave?
Sí, està basada en fets reals, és la història d'un professor de Palo Alto dels anys 60 que té una manera d'ensenyar diferent i qüestiona l'ordre establert. Explica als seus alumnes com Alemanya es va convertir al nacionalsocialisme d'un dia per l'altre. Realitza un exercici perillós perquè entenguin l'autoritarisme, però fer-ho des de dins provoca tensions.

Heu seguit el fil de la pel·lícula de Denis Gansel?
La versió cinematogràfica [La ola] s'allunyava de la realitat i l'Ignacio i el Marc han volgut reflectir-ho de forma exacta;  han investigat molt al voltant de tota la història i per això es produeix un gran fet teatral. El Marc m'ha fet llegir sobre nacionalsocialisme, la Segona Guerra Mundial, Hitler i les conferències de Jones, i ara podria fer-ne una tesi!

I t'ha tocat el paper de mestre.
Sóc el gran de la companyia i comparteixo la classe dels anys 60 en què s'ha convertit la sala del Lliure amb tios molt joves: aquesta és de les primeres coses que fan a nivell professional. Tot plegat et fa veure com passa el temps, però ells són gent enèrgica i obliguen a posar-t'hi. M'estan donant lliçons ells a mi, en realitat.

Què els ensenya, Jones?
A mesura que avança el seu exercici, cada vegada és més rígid i els demostra que són un grup, una comunitat diferent als altres, i que si actuen de forma unida els serà més fàcil d'aconseguir coses. Els éssers humans som gregaris per naturalesa, d'aquí que l'acció conjunta, com les imatges dels congressos de nazis a Nuremberg, tenen una bellesa que fa vibrar. Darrere de tot això hi ha un missatge perillós.

Sona com una advertència.
És un perill viu, hem de tenir posades les alarmes; no som millors que els nostres avantpassats i hi ha moments en què és fàcil caure en el populisme i la recerca del Messies.

Poder absoluto t'ha fet venir més ganes de teatre polític? 
Estic encantat de fer les dues peces alhora i en aquest moment. És un teatre que s'ha de fer. Aquest és un text necessari, i m'agradaria arribar al públic més jove. De fet, és una història dura i bèstia pensada perquè l'entenguin els estudiants