Dramatúrgia: Albert Pijuan (a partir d'El jugador' de Fiódor Dostoievski). Direcció: Pau Masaló. Intèrprets: Eduard Autonell, Marina Congost, Júlia Rodón i la col·laboració especial de Saskia Giró
Dostoievski va escriure 'El jugador' gairebé en el mateix estat febril que el seu protagonista. Potser encoratjat per un altre tipus d'ansietat. Una febre vital imperceptible en la versió lliure executada per Albert Pijoan (dramatúrgia) i Pau Masaló (director). Una agitació romàntica substituïda per una freda sensació d'abandonament, d'indiferència -una mica a l'estil Frank Castorf-, expressament contaminada per la lectura de fons que connecta la novel·la curta amb la decadència del projecte comú europeu, reduït a un cercle viciós d'interessos econòmics.
Una connexió molt més forçada -i menys aconseguida- que l'establerta amb la interessant 'Koolhaas', el seu anterior muntatge, que enllaçava Heinrich von Kleist amb els moviments de protesta ciutadana contemporanis. Un exercici dramatúrgic que sembla molt menys treballat i argumentat amb el mestre rus i que no es veu compensat per una presència i defensa escènica vacil·lant. Algun dia caldrà reflexionar seriosament sobre els problemes d'intel·ligibilitat (dicció, projecció, tècnica) de les noves generacions d'actors i actrius.