Autor: Max Aub. Adaptació: José Ramón Fernández. Direcció: Ernesto Caballero.
Ernesto Caballero i José Ramón Fernández són els pilars de càrrega de l'adaptació escènica d''El laberinto mágico', el gran cicle sobre la Guerra Civil (sis novel·les i diversos contes) llegat per Max Aub. Fernández ha aconseguit amb la seva excel·lent dramatúrgia transformar aquest ingent material literari en un pròleg de 'La colmena' de Camilo José Cela. Vides creuades en contrapunt. Tres escenaris de la guerra (Barcelona, València i Madrid) entre juliol de 1936 i abril de 1939. Camps de la contesa fratricida sembrats amb els caiguts sense medalla. Biografies dels morts per la mesquinesa d'un i altre bàndol. Aub li va regalar un rostre al batalló de civils i soldats abatuts pels ideals, l'atzar o la malícia. Al seu torn, Caballero ha vençut l'impossible i ha transformat aquest complex paisatge de llocs i persones en un espectacle de gran impacte plàstic. La transició d'un escenari a un altre, d'un personatge a un altre, es resol amb una elegant naturalitat. L'espectador sempre sap on es troba i amb quina vida s'ha citat de nou.
Un muntatge que ho té tot per despertar profundes emocions. I aquestes no arriben. Es podria argumentar que la disposició a la italiana al Romea no afavoreix la connexió -a Madrid es va estrenar amb una altra proximitat a l'escenari-. Una cosa secundària quan disposes d'un repartiment capaç de traspassar la bateria. En aquest sentit, la companyia mostra serioses irregularitats. Un meravellós projecte de conjunt que trontolla quan arriba la defensa individual.