A Pol López, la Puigserver li va bé. A 'Crim i càstig' va fer un Raskólnikov de primera, un home perdut pels seus actes. I ara, a 'El misantrop', encarna un Alceste que no es troba gaire lluny del protagonista de Dostoievski, un personatge que confia poc en la humanitat, tossut, idealista, a qui se li ha acabat el seu temps. Al seu costat té una Mireia Aixalà (Célimène), l'esposa, que sap jugar les seves cartes i un Norbert Martínez (Philinte), l'amic, que sap el que es fa. El problema és que la proposta de David Selvas no acaba de funcionar.
A 'El misantrop', Molière va voler retratar la hipocresia de la noblesa del seu segle, el XVIII, a través d'un personatge que no sabem si plànyer o si fa gràcia. Selvas situa l'acció en una discogràfica on l'Alceste n'és el fundador i ideòleg i la seva dona, Célimène, la seva ajudant i impulsora d'un festival. La resta de personatges, d'una manera o altra, treballen per a Alceste, és a dir, estan en el negoci de la música. Com a l'obra original, l'acció transcorre durant un dia, però el que hi passa, al Lliure, hi té poc a veure.
Molière fa que Oronte li demostri el seu talent a Alceste amb un sonet, que al Lliure es transforma en una cançó urbana
Sergi Pompermayer signa la dramatúrgia i Pablo Macho Otero té el mèrit d'haver rimat el nou text. Flirtegen amb l'original: Molière fa que Oronte li demostri el seu talent a Alceste amb un sonet, que al Lliure es transforma en una cançó urbana. Més enllà d'això, pocs punts de connexió. A l'original, per exemple, Alceste i Célimène no estan casats i ella té almenys quatre amants, un dels quals és el protagonista, amb qui juga tota l'estona. Selvas converteix la seva relació en una cosa molt més conservadora.
Selvas, a més, col·loca una banda sonora força estranya: poden conviure en una mateixa obra el 'Human nature' de Michael Jackson i el 'Sufre como yo' d'Albert Pla? El problema principal de tot plegat és que la funció pateix de poca versemblança. I el joc metateatral amb què arrenca no ajuda gaire. De què ens estan parlant?, ens demanem. De creure en uns ideals i no defallir? De la fidelitat? De la confiança? De l'ego dels artistes?
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix.
