El 'nou' TNC de Xavier Albertí

Debut al TNC
"He de confessar-te que sort que fa un any que trepitjo aquest teatre. Recordo que, el setembre passat, quan venia cap aquí, pensava: quin espai tan estrany, quin espai tan absolutament llunyà a mi i a la meva memòria. M'ha costat un any entendre que aquest era un teatre on no només hi podia treballar com a algú que ve aquí a donar ordres, sinó com algú que l'ha de fer ser seu escènicament...".

Taxi... al TNC
"L'epicentre de l'espectacle inaugural no està tant en la recuperació d'un element patrimonial, sinó que està molt més en sentir que fem una família. Venim d'uns temps convulsos. El que era important era fer festa de família".

Antic Règim
"Tot el meu projecte no té cap sentit si no se'l fa seu tot el col·lectiu teatral implicat. I fer-se'l seu és molt fàcil de dir i molt difícil de fer. Tinc molt la sensació que la implicació professional que hem trobat en molts dels actors i directors en aquesta casa ha sigut superficial en molts aspectes: em toca fer això i ho faig el millor que puc, però articulant uns nivells de professionalitat que ningú no posarà en qüestió. El meu projecte no es pot fer des d'aquest lloc".

Compromís
"Sobre el primer que havia d'actuar era sobre la manera de relacionar totes les persones que tenen una feina creativa amb la filosofia de la casa. I aquesta filosofia és el profund compromís amb el que estem fent. Si no t'agrada fer això, no et preocupis, ho farà algú que ho vulgui fer, i tu digues-me què t'agrada fer. No em diguis que sí perquè vols cobrar un sou a final de mes. Si no, el teatre no té cap sentit. O hi ha aquesta cosa intangible, definitòria. O es troba des del profund compromís de qui està fent això. O tot és una impostura. No vull pas dir que tots els espectacles que hem aplaudit aquí siguin una impostura, ni molt menys, però trobo que allò que calia reforçar era el profund compromís de la gent implicada en el projecte".

Més amb menys
"Econòmicament tenim la realitat que tenim. Hem  hagut de moderar la despesa del TNC per aconseguir que no passi que el 80% dels diners que rep se'n vagi a estructura i un 20% a activitat. No vull dir que fos així, però no estàvem massa lluny d'això. L'ideal és mantenir un equilibri 50-50, utòpic. Però si estem al 60-40, que és el model europeu, jo estaré molt feliç. Treballarem perquè s'hi vagi acostant. És difícil perquè l'edifici és el que tenim. Podem enderrocar-lo, o tancar-ne una part, o usar-la bé. Això vol dir política de contenció de preus, cosa que ha afectat tothom, i proporcionalment. A tots els actors, directors i escenògrafs, se'ls ha aplicat una reducció similar al conjunt de treballadors de la casa".

Sergi Belbel
"Als espectadors de Sergi Belbel no hi ha res que els hagi de deixar d'interessar. Ben al contrari. Penso que hem fet una oferta molt heterogènia. Hi ha espectacles amb vuit setmanes d'exhibició i d'altres que tenen tres dies. Tot té el seu públic i el seu potencial. Si et pregunto quin és el text més paradigmàtic del segle XX, quin és? Diuen alguns que és Tot esperant Godot. Quantes persones la van veure en la seva estrena? Deu. I no per això no deixa d'afectar les persones".

Autors i T6
"No tinc gens la sensació d'haver-lo suprimit, al T6, sinó d'haver-lo amplificat. Aquest teatre ha obert la seva capacitat de llegir tot el que el país escrigui. Hem creat un comitè de lectura. Hi la voluntat que l'autoria sigui la nineta dels ulls de la casa. Aquí hi havia la unificació d'un tipus d'escriptor. A mi, hi ha autors que m'han dit que eren escriptors, que no volien dirigir, que els estaven obligant a fer-ho, o a fer una obra per a sis persones... No vull carregar-m'ho perquè penso que ha fet una feina esplèndida. El que ha fet el T6 és dir-li a la gent: escriu pel teatre perquè hi ha possibilitats"

La seva colla
"Si mires la programació, veuràs que hi ha persones que tenen a veure amb mi i d'altres que no. Aquest és el teatre de tothom... de tothom implicat i compromès profundament en allò que fa. Hi ha persones, i no diré noms, que l'últim que he vist d'ells és un director o un actor implicats. Hi ha persones que, potser m'agrada més o menys el que fan, però sempre he vist una persona implicada. Aquestes persones tindran sempre aquestes portes obertes. Els que fan teatre com podrien fer manualitats, intentarem tenir-los lluny, perquè fan mal als espectadors".