Direcció: José Carlos Plaza. Dramatúrgia: Florian Zeller. Adaptació: José Carlos Plaza. Intèrprets: Héctor Alterio, Ana Labordeta, Luis Rallo, Miguel Hermoso, Zaira Montes, María González.
Què és l'estupor? Com explicar aquesta mirada final d'Héctor Alterio? Sorpresa, desemparament, desconcert, auxili, desesperació. I en el fons, solitud. Ulls que demanen auxili amb un crit sord davant l'avenç obstinat d'un monstre blanc que després de prendre-li tot el que té, coneix i reconeix que està llest per arrossegar-lo seu cau embolicat en una espessa boira. El públic assegut al Romea queda atrapat en aquesta mirada que s'obre a un abisme de desmemòria.
Que gran és Alterio, portant a sobre les seves venerables espatlles el pes i l'èxit d'un text del francès Florian Zeller sobre els estralls de l'Alzheimer en un ancià i la seva família. 'El padre' és una obra cruel: s'autodefineix com a farsa tràgica i administra aquest component humorístic amb mesquinesa. Algunes escenes inicials –quan la progressió de la malaltia encara permet el somriure d'un duel de realitats– i després un indefugible assalt als sentiments més vulnerables.
José Carlos Plaza envolta l'immens Alterio d'una companyia que compleix amb la seva missió de valuós suport al personatge central, i focalitza la seva direcció d'escena a submergir el protagonista i l'espectador en una terrible atmosfera de suspens paranoic. Inevitable quan tota la trama està explicada des de la ment en retirada de l'ancià i cada escena és un angoixant desmentit de l'anterior.
Que gran és Alterio, portant a sobre les seves venerables espatlles el pes i l'èxit d'un text del francès Florian Zeller sobre els estralls de l'Alzheimer en un ancià i la seva família. 'El padre' és una obra cruel: s'autodefineix com a farsa tràgica i administra aquest component humorístic amb mesquinesa. Algunes escenes inicials –quan la progressió de la malaltia encara permet el somriure d'un duel de realitats– i després un indefugible assalt als sentiments més vulnerables.
José Carlos Plaza envolta l'immens Alterio d'una companyia que compleix amb la seva missió de valuós suport al personatge central, i focalitza la seva direcció d'escena a submergir el protagonista i l'espectador en una terrible atmosfera de suspens paranoic. Inevitable quan tota la trama està explicada des de la ment en retirada de l'ancià i cada escena és un angoixant desmentit de l'anterior.