El Romea estrena 'Litoral'

Els 'Incendis' del Teatre Romea i el nom de Wajdi Mouawad són difícils d'oblidar. El dramaturg canadenc es va donar a conèixer a Barcelona amb la història de Jeanne i Simon, dos germans a la recerca dels seus orígens; abans de signar la tragèdia d'aires edípics, Mouawad rubricava 'Litoral' (1999), primera obra de la tetralogia 'Le sang des promesses'.

Tot comença amb el millor polvo de la vida de Wilfrid i una trucada que anuncia al jove la mort del pare. No el va arribar a conèixer, el va abandonar quan era un bebè després que la mare va morir donant a llum, li va deixar una maleta plena de cartes i ara reapareix -convertit en fantasma- per acompanyar el fill, que vol fer-li sepultura al país d'origen. En aquest viatge a Orient, Wilfrid trobarà altres joves que busquen sense èxit espais per enterrar els seus, i cementiris plens fins a la bandera amb els cadàvers de les guerres. 'Litoral' no neix del no-res, recorda la biografia de Mouawad, que va marxar del Líban de nen i hi va tornar amb 25 anys. Més que un viatge iniciàtic, el va qualificar d'odissea. Marc Rodríguez fa de Wilfrid i Lluís Marco interpreta Ismail i la resta de pares de la tragèdia en aquesta proposta naturalista i formal de la Sala Àtrium. El repte ha estat combinar els diferents nivells de realitat -a més del pare hamletià, a Wilfrid també se li apareix el cavaller Guiromelan, una recreació de les fantasies infantils que desapareixen quan s'és adult-, la quantitat d'espais pels quals transcorre l'obra i l'ús del llenguatge cinematogràfic. "L'acció no s'atura mai, es veu des de diferents punts de vista; hem treballat plans, zooms i tràvelings amb teatre", diu el director Raimon Molins.

Ell ha vist en 'Litoral' aquesta cosa visceral, de crit, de text necessari i també actual. Per a ell és una "obra guillada", amb humor àcid i cops de puny a l'espectador. Com el partit de futbol en què en comptes de pilota fan servir el cap d'un mort. Rodríguez apunta que la tragèdia s'olora a les preguntes de Wilfrid, quan diu "vull saber què he vingut a fer en aquest món", però també hi ha poesia. Marco, que escolta molt durant tota l'obra, la qualifica de "punyent i meravellosa", sobretot a tocar de l'oceà, quan el pare se sent culpable de deixar el món, però sap que ha d'ancorar- se al fons del mar perquè els joves construeixin la seva història.

Mouawad torna a provocar la catarsi, sense ser críptic –ara ja ha trobat la fórmula per tocar tots els públics–. I adverteixen: després de 'Litoral' un se sent estranyament buit, però amb ganes de viure.