El Romea té 'aire de família'

Parlant d''Un aire de família', el seu director, Pau Durà, i servidor  acordem que si fos una comèdia nord-americana, el gos paralític que apareix durant la funció com un símbol molt potent de l'immobilisme, hauria patit la malaltia en escena i hauria provocat un gran aldarull. Però es tracta d'una obra d'Agnès Jaoui i Jean-Pierre Bacri, consumada parella de guionistes i realitzadors francesos, que gairebé van començar en això del setè art precisament amb el guió d'aquesta obra, dirigida per Cédric Klapisch.

Aquí, des de la primera escena, el gos mai no es belluga. Es troba en un racó del bar del Quim (Francesc Orella), germà gran d'una família de províncies amb mare abassegadora (Maige Gil) i no gaire futur per endavant. Tot passa durant una tarda-nit d'hivern, el dia de l'aniversari de l'Elisenda (Àgata Roca), l'esposa del Jordi (Ramon Madula), el germà mitjà i consentit. La petita, la Bet (Cristina Genebat), serà l'eixelebrada. O, com diu Durà, la nena, és a dir, la que no existeix. Al marge de tots trobarem en Tomàs (Jacob Torres), l'empleat del Quim,  la mirada externa i qui més ens farà riure.

"Ho he tractat amb un realisme absolut", ens avisa Durà, que va fer de Tomàs fa una dècada, en una versió d''Un aire de família' dirigida per Manel Dueso que es va poder veure al Romea. Va ser l'última obra de teatre en què va participar i ara li venia de gust descobrir-hi noves coses des del darrere. Per ell es tracta d'un clàssic i la compara amb Oncle Vània o Les tres germanes de Txékhov, per aquesta manca d'èpica, d'herois, de discursos, i abundància de personatges que pateixen per dintre i que volen fugir. Tanmateix, res no canviarà.

Durant la funció passaran moltes coses, però Durà es pregunta si en aquesta família no passa sempre més o menys el mateix. "El que succeeix aquesta nit els canviarà? Crec que no", apunta Durà. "Per molt que vulguin bellugar-se del lloc, no poden, per culpa d'una sèrie de coses intocables, com l'educació que han rebut, que és una llosa que tenen a sobre", afegeix. No els recorda a 'Les tres germanes'?

L'espectador, aspira Durà, hauria de convertir-se en un client del bar que tanca i que assisteix al que passa al seu voltant. El director ha intentat defensar tots els personatges, perquè el repelent del Jordi no ens caigui malament des de la primera rèplica o ens deixem encisar per la 'boja' de la Bet. Vol, fins i tot, que entenguem un dels personatges absents, l'Àngels, la dona del Quim. Per ara, ens quedem amb el gos. Pobre bèstia.