Els 11 imprescindibles de Temporada Alta 2020

L'encarregada d'inaugurar la nova edició serà aquesta estrena produïda per Temporada Alta i amb el segell del gran Julio Manrique. Escrita juntament amb les mans de Manrique, Cristina Genebat, Ivan Benet i Sergi Pompermayer, aquesta posada en escena parteix de la novel·la 'Fahrenheit 451' de Ray Bradbury i de l’obra 'La Tempesta', de William Shakespeare. Vol traslladar el públic a un lloc on la cultura i el coneixement es cuiden i es preserven com un tresor, tant valuós com fràgil. Una situació que pren un pes molt important si se la compara amb la situació que la cultura està vivint aquests dies. 
Una defensa d’allò que en un primer moment pot semblar innecessari, però que acaba sent de primera necessitat.

El director Jan Lauwers i la musa de l'avantguarda flamenca Viviane de Muynck es reuneixen en aquest famós i desitjat monòleg que tanca l''Ulisses' de James Joyce. 

Ja des de 1999 aquests dos grans personatges del món teatral van començar-se a interessar pel monòleg i han hagut d'esperar que els drets quedessin lliures per reprendre el projecte. Imagineu-vos les ganes que hi van posar! Amb una De Muynck esplèndida, la crítica va dir que era molt difícil discernir on acabava l’actriu i on començava el personatge. Quina serà la vostra opinió?

Pareu atenció i observeu atentament: què veieu?
El mestre italià Romeo Castellucci ens porta una vídeo-instal·lació que cada persona experimentarà de manera diferent: un projector convertit en una màquina de paraules que llença substantius a gran velocitat. Quines paraules captaran les retines de cadascun de vosaltres?
Algunes paraules es queden, d'altres passen desapercebudes: la velocitat no us deixarà ni elegir amb quines us quedeu ni entendre-les. Una instal·lació que critica la comunicació imposada i crida per la igualtat.

Una de les novel·les cabdals del realisme màgic puja a l'escenari del Temporada Alta per primera vegada: 'Pedro Páramo' del mexicà Juan Rulfo.
Adaptada per Pau Miró, en aquesta obra Mario Gas dirigeix Pablo Derqui i Vicky Peña per posar en escena aquesta història de poder, corrupció i relacions familiars on les veus dels morts cobren vida. Una història on Derqui i Peña assumeixen tots els personatges!

Hi ha algun sentiment més profund que l'alegria? La joia!
El director italià Pippo Delbono ens obre el seu univers teatral més personal per fer-nos gaudir de la màgia del circ i de la seva essència. Un muntatge que ens fa viatjar fins als orígens del seu teatre i recupera i ret homenatge a un dels seus intèrprets més carismàtics: el carismàtic Bobò. Acompanyeu-lo en aquest recorregut pels sentiments més extrems!

Un repartiment espectacular, un clàssic que enamora i una adaptació que només Àlex Rigola ens podria obsequiar. 

Després de treballar amb 'Ivanov' i 'Vania' d'Anton Txékhov, ara Rigola s’apropa a la seva obra 'La gavina' per parlar-nos sobre amor i teatre. Nao Albet, Pau Miró, Xavi Sáez, Mònica López, Melisa Salvatierra i Roser Vilajosana interpreten tres actrius, dos actors i un dramaturg/director que s'obren per descobrir-nos els seus desitjos i amor pel seu ofici. Emocions a flor de pell!

Els clàssics, als nostres dies. El director belga Guy Cassiers ens porta una Antígona musulmana i un Tirèsies d'identitat canviant que lluiten contra els prejudicis sexuals, socials i polítics. Un espectacle ideat en forma de monòlegs que transformen dos mites clàssics a un llenguatge contemporani i contextualitzat en un entorn urbà. A més, ambdues narratives interactuen amb les seves respectives bandes sonores. Un muntatge on els elements visuals i musicals es complementen a la perfecció!

Rocío Molina continua explorant l'art del moviment en el seu tríptic sobre l'essència del flamenc. En aquesta segona parada, Molina s'apodera de conceptes clàssics del flamenc com 'arrel', 'essència' i 'puresa' i els redefineix sota una nova idea artística, absenta de qualsevol mena d'artifici. Una obra complementada amb el cant i dos conceptes antagònics de la guitarra: un d’oníric i tràgic (Eduardo Trassierra) i un altre d’ingenu i bachià (Yerai Cortés). 

El teatre i la condició humana es fonen en aquesta adaptació de Gabriel Calderón de la gran obra de Shakespeare. Joan Carreras interpreta un monòleg fascinant en què un actor s'enfronta al repte d'interpretar Ricard III i a mesura que s'endinsa en el personatge hi comença a veure similituds amb la seva personalitat. Tots dos són ambiciosos i intel·ligents. Quanta part de la seva vida posarà l'actor sobre el personatge? Acabaran esdevenint una sola persona?

Al Pacífic no només hi ha natura paradisíaca; també hi ha destrossa, avarícia capitalista, petjada humana. Els creadors flamencs Silke Huysmans (d’origen brasiler) i Hannes Dereere viatgen fins a la petita illa de Nauru, al costat de Nova Guinea, per denunciar la seva situació: a més de ser amenaçada per l'escalfament global i arruïnada per l'explotació dels seus recursos naturals, ara també cedeix la seva terra al govern australià per instal·lar camps de refugiats.
Una denúncia al colonialisme, el capitalisme extractiu, la migració i la destrucció de la natura en forma de projecte de teatre documental i performatiu.

Pau Miró ens porta aquesta renovada mirada al clàssic de Joseph L. Mankiewicz; una fascinant història dels odis, enveges, ambicions i amor que s'amaguen entre les bambolines del teatre. 

Protagonitzada per Emma Vilarasau i Nausicaa Bonnín, i dirigida per Sílvia Munt, aquesta adaptació de Miró retrata les virtuts i les febleses de l’ofici del teatre en una reflexió que també serveix com a homenatge agredolç a la professió.