Els noms de l'escena que has de seguir

El coreògraf de La Veronal ha sabut crear un llenguatge propi, que va de Kieslowski a la dansa-teatre de Pina Bausch. D'Oslo a París, de Londres a Estocolm, se'l rifen arreu. La Veronal estrenarà peça nova, 'Voronia', al Teatre Grec durant el festival d'estiu de Barcelona. Després de 'Siena', del 'revival' de 'Rússia' i 'Islàndia', l'estem esperant amb moltes ganes. Moltes.

Ja és l'Iscla. Una actriu amb els peus a terra que ha sabut créixer, cuinar-se a foc lent. Va saber deixar T de Teatre i convertir-se en actriu protagonista, a robar-li escenes a la Vilarasau. 'Barcelona' o 'El zoo de vidre' són els seus últims 'hits'. Té una gran virtut: sap estar en escena, fer que clavis els seus ulls en ella sense que te n'adonis. Sap fer riure (molt) i sap ser qui vulguis.

És el dramaturg de La Veronal i de la seva companyia de teatre no convencional, El Conde de Torrefiel. Fa no-res vam poder a l'Antic Teatre el 'work in progress' 'Guerrilla' que portarà al TNT de Terrassa a l'octubre. I ens va demostrar que manté el pols ben ferm. Àcid, contemporani, innovador, directe... En Pablo retrata el nostre món (i el futur) com poca gent sap. No s'està de res. I no té por a injectar altes dosis de cultura en els espectadors. Haneke, Houellebecq, Zizek... Ho xucla tot i ho degluteix sense manies.

La 'guapa' del teatre català ens va demostrar a 'Germanes', fa anys, que era alguna cosa més que 'guapa'. I a 'Joc de miralls', que acabem de veure al Lliure, que pot encisar-te amb la paraula. Li van bé tots els personatges i desprèn al seu voltant una calidesa escènica que fa feredat. Encara li queden moltes coses grans a fer.

Una altra actriu que es troba en un moment molt dolç. Té una presència escènica tan potent, tan inversemblant, que t'enamores d'ella al minut 1 de veure-la. Omple platees. I ho dóna tot. Ha crescut amb Oriol Broggi i sap emocionar-nos com només les grans actrius saben fer. A 'Incendis' ens va deixar garratibats. A 'La rosa tatuada' estava tres hores sense baixar de l'escenari i ho millorava tot. Acaba de fer 'Una giornata particolare', en la qual es mou per la Biblioteca de Catalunya com si fos casa seva. Torna a fer 'Incendis' en unes setmanes.

Un altre que està que se surt. El 2014 va ser el seu any. I fins i tot ha estat de fer una passa endavant a nivell estètic, com va demostrar amb 'Cels'. La 'giornata' no és la seva millor obra. Però té una capacitat de treball, una poètica pròpia tan abassegadora, que ja estem esperant el Shakespeare que farà l'any que ve. I tot el que pugui venir d'aquest director d'escena que, encara que sembli impossible, va cap amunt.

Pau Miró, Guillem Clua, Cristina Clemente, Josep Maria Miró, Jordi Casanovas, Pere Riera, Esteve Soler... Què se n'ha fet de la generació d'or del teatre català? Fa cinc anys els teníem a tot arreu. I ara sembla que hagin desaparegut del mapa. Han canviat les tornes i s'estan buscant la vida com poden. A Madrid, a Europa... Només Jordi Galceran estrena amb regularitat, amb èxits de públic esclatants. No els perdem de vista.