Els noms de Temporada Alta 2015

Lali Ayguadé treballa a poc a poc i bé. Peces per a un ballarí, dos ballarins, de petit format. Ara, però, ha decidit saltar al mitjà format, amb una obra per a quatre ballarins. Quatre ballarins que busquen l’amor, es fan preguntes i miren de respondre-les amb el cos com a instrument bàsic. 'Kokoro' reflexiona sobre la transformació com a destí inevitable, i per fer-ho Ayguadé se serveix dels diferents registres dels intèrprets (hip-hop, tècniques contemporànies, dansa d’arrels, clown, acrobàcia, etc) i de les seves distintes personalitats. Teatre de Salt, 3 d'octubre

El dramaturg i director argentí és ja un clàssic del festival. Aquí es va fer popular amb 'La omisión de la familia Coleman' i aquí presenta el seu gir cap a un teatre més d'avantguarda. 'Dinamo' va ser un èxit al passat Festival d'Avinyó i és, potser, la seva peça més beckettiana. Tres dones en una rulot: una vella boja, una boja que acaba de sortir del frenopàtic i que vol recuperar, als 50 anys, la seva carrera com a tennista, i una immigrant il·legals que viu als armaris. Delirant. Teatre de Salt, 9 i 10 d'octubre

Roger Bernat s’alia amb l’artista holandès Yan Duyvendak per jutjar Hamlet, un jove acusat de matar Poloni. Un judici amb lletrats i professionals on tothom podrà assistir a l'audiència. Bernat torna a fer-nos preguntes i a deixar que nosaltres les responguem. I encara és l'enfant terrible del teatre català, capaç de meravellar-nos amb els seus espectacles interactius o de fastiguejar-nos, quan erra el tret. Aquest 'Please continue' va avalat per mitja Europa. Casa Pastors, 10 i 11 d'octubre

El director sud-africà ens ha meravellat totes les vegades que ha trepitjat Temporada Alta, amb aquesta sobredosi de fantasia, imaginació i lirisme. I ara feia ben bé cinc o sis anys que no el vèiem. Ells i la seva companyia, Handspring Puppet, rescata l’obra que els va catapultar a la fama. 'Ubú' a la Sud-àfrica de l’aparheid. Ja ens vénen llàgrimes als ulls només de pensar que tindrem William Kentridge a Girona. Per cert, podrien aprofitar per projectar les seves pel·lícules. Teatre Municipal de Girona, 11 d'octubre

Són la companyia mexicana que ho està petant a mig món. Fan una mena de teatre documental que et deixa clavat a la cadira. I aquí ens apropa a la història del narcotràfic mexicà a través de la vida d’El Tigre, un raper i petit narcotraficant. Els hem vist a 'Montserrat' (2013) i 'Derretiré con un cerillo la nieve de un volcán' (2014). La Planeta (Girona), 16 d'octubre

Guy Cassiers no té por de res i ha decidit capbussar-se en l'obra d'un dels narradors contemporanis més impressionants, el francès Jonathan Little. Ha adaptat Klaus Mann, Virginia Woolf, Robert Musil... I arrenca el seu 'The Little project' amb 'El sec i l'humid' (Quadens Crema), un assaig sobre la campanya de Rússia del líder belga nazi Léon Degrelle. Per al 2016 (amb la col·laboració de Temporada Alta), Cassiers farà una peça sobre la novel·la 'Les Benignes', un dels cims de la literatura contemporània. El Canal (Salt), 18 d'octubre

El director lituà Oskaras Koršunovas és ja un habitual de Temporada Alta, un dels herois del festival, on ha fet 'Miranda' (2011), 'Hamlet' (2012), 'Els baixos fons' (2013) i 'La gavina' (2014). Ara agafa Juozas Budraitis, un dels actors cabdals de l’escena lituana, i el fa interpretar la peça de Beckett, que hem vist diferents vegades a Girona en mans d'estrelles del teatre. Un home a punt de morir que repassa la seva vida davant d'un magnetofon. La Planeta (Girona), 23 i 24 d'octubre

Ja sabem que Declan Donnellan i Cheek by Jowl són, de fet, tres companyies: una d'anglesa, una de russa i una de francesa. A Girona, l'hem vist amb 'Macbeth' i 'Les tres germanes' i ara torna amb actors russos, els del Teatre Puixkin de Moscou, per aixecar 'Mesura per mesura', un dels textos shakespearians políticament més punyents. Donnellan sempre treballa el cos, l'espai i ens ofereix peces manufacturades amb bellesa i precisió. Teatre Municipal de Girona, 28 i 29 d'octubre

El jove director d'escena belga ens ha tocat la fibra amb 'Ghost road' (2012) i 'Le chagrin des ogres' (2013), que ens van demostrar el seu talent i la capacitat de posar en escena obres difícils, tant pel tema que tractaven com per les seves dimensions socials. Aquí fa un retrat de la solitud extrema que amaga la nostra aïllada societat hiperconnectada d’avui. Amb actors i vídeo, llum i ombres, somni i realitat, Murgia aconsegueix un retrat dens i contundent de l’ésser humà contemporani i de la seva por a no ser-hi. El Canal (Salt), 30 d'octubre

Ja ho saben: Thomas Ostermeier és el millor director d'escena europeu, amb el permís de Calixto Bieito i Katie Mitchell. A Girona ho saben i com que a Barcelona no el porten, han decidit fer-ho ells. A més, ens regalen l'adaptació escènica que el director de la Schaubühne berlinesa ha fet del clàssic cinematogràfic de Fassbiner, en el qual recorre la història d'Alemanya des del final de la II Guerra Mundial fins al miracle econòmic dels anys 50. L'actriu Ursina Lardi té el repte de posar-se en la pell que tan bé va interpretar Hannah Schygulla. Teatre Municipal de Girona, 7 de novembre

'he valley of Astonishment' és un viatge d’exploració i sorpresa pels misteris i meravelles del cervell humà. El muntatge permet entendre els complexos misteris de la intel·ligència i la raó, i està inspirat en el poema èpic del persa Farid Attar 'La conferència dels ocells'. A Girona, hem vist fins a vuit mostres del millor Brook, una llegenda del teatre europeu del segles XX i XXI. Teatre Municipal de Girona, 14 i 15 de novembre

La companyia de Blai Mateu Baró d'Evel estrenarà a Girona el seu nou espectacle de circ. I diem de circ per dir-li d'alguna manera, ja que Mateu i Camille Decourtye mesclen gèneres, tècniques, per construir espectacles totals d'una poètica esfereïdora. Aquí parlen dels temps en què els homes i els animals compartien un món salvatge i els cavalls formaven amb els genets una unió indivisible. Ens recorda a aquell magnífic 'Le sort du dedans'. I la pell se'ns eriça. La Copa (Girona), del 19 al 22 de novembre

La companyia multidisciplinar Berlin es presenta per primer cop a Temporada Alta. Així que ja us podeu anar preparant. D'entrada, trobem una sala presidida per una estranya taula rodona amb trenta pantalles. En cadascuna, l’espectador hi trobarà un rostre: trenta històries diferents, trenta monòlegs filmats units per la teoria dels sis graus de separació. L’espectador seguirà atent les històries de les pantalles: un pianista s’adona que ha assajat el concert equivocat, un neurocirurgià canvia el cap i el cos de dos micos vius, un dia a la vida d’un hikikomori; temes d’aquesta instal·lació de format revolucionari, una proposta multidisciplinària i portàtil de la companyia belga Berlin. Centre Cultural La Mercè, 21 i 22 de novembre

Jordi Oriol és una bèstia escènica i ara ha decidit, amb la complicitat de Xavier Albertí, revisar la figura de Caliban i Ariel, personatges de 'La tempesta' de Shakespeare. A 'La caiguda d’Amlet' (2007) va reescriure, ell sol, 'Hamlet'. I, com aleshores, l’altre gran referent és Albert Camus (allà, 'La caiguda'; aquí 'La pesta'). L’actor i músic Carles Pedragosa acompanya Jordi Oriol. La Planeta, 28 de novembre

Hofesh Shechter és l'home del moment si parlem de dansa contemporània. Habitual del Mercat de les Flors barceloní, on hem pogut gaudir de gairebé tota la seva obra, ara fa el salt a Temporada Alta amb un espectacle que compta amb la participació de ballarins i músics no professionals de Salt i Girona. El 2010 Shechter va estrenar amb la seva companyia la crua fisicalitat de 'Political mother', i ara presenta per primera vegada a l’Estat aquest nou format
Auditori de Girona, 6 de desembre