Una nit de torrentada, tres amics de la infantesa es troben al magatzem d'un d'ells perquè ha passat alguna cosa. En Llorenç (Ernest Villegas) ha trucat urgentment l'Hèctor (Norbert Martínez) i en Xevi (Iván Benet) i els ha demanat de veure's. El que han de fer no pot passar d'aquesta nit. Així comença 'Els ossos de l'irlandès', una comèdia negra de Víctor Borràs que ens manté clavats a la cadira durant una hora i mitja. I no és tant pel que explica com pel magnetisme d'aquests tres personatges i d'aquests tres grans actors que Xavier Ricart ha posat en solfa.
Tant se val que la història que ha escrit Borràs s'assembli a tantes altres d'irlandeses, de Connor McPherson, Brian Friel o Martin McDonagh, sobretot a 'La calavera de Connemara', amb homes que beuen com a cosacs i tenen algun cadàver a l'armari. Perquè la fluïdesa de tot el que succeeix a l'Akadèmia, la proximitat de l'acció i com de bé es destrena i trena el relat fan que, quan acaba, vulguem saber moltes més coses dels seus personatges. I això vol dir que estem davant d'una molt bona peça teatral.
Riem, però 'Els ossos de l'irlandès' és una autèntica tragèdia
Què haurà fet en Llorenç de la seva vida, per què li agrada tant visitar el club de la Nuri? Com li haurà anat la comercialització de la cervesa artesana al Xavi? Com serà el nou magatzem de l'Hèctor? Quina relació va tenir en Xavi amb la dona de l'Hèctor, la Sandra esmentada durant tota la funció?
Borràs, però, no té pietat amb cap d'ells, ni amb el cregut d'en Xevi, ni amb el desgraciat d'en Llorenç, ni amb el pusil·lànime de l'Hèctor. I Ricart marca molt bé el temps de la funció. Riem, però també sortim del teatre una mica descol·locats pel motiu de la nostra alegria. Perquè si ho pensem amb el cap fred, 'Els ossos de l'irlandès' és una autèntica tragèdia. I és d'aquí d'on neixen les comèdies més deliciosament macabres.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix, ni la dels millors musicals, ni tampoc la de les estrenes de teatre i dansa d'aquest mes.