Autora: Rebekka Kricheldorf. Direcció: Jordi Prat i Coll. Traducció: Joan Negrié. Amb: Rosa Boladeras, Joan Negrié, Miranda Gas, Victòria Pagès, Anna Alarcón i Albert Triola.
Es diuen Olga, Maixa, Irina i Andrei, i són germans. Però no porten per cognom Prozorov. El capritx literari dels seus estetes i cultes progenitors –els mateixos que li regalen a una petita Irina de deu anys les obres completes de Nietzsche en edició de luxe– va voler que les seves vides carreguessin amb el mateix destí que els seus homònims russos. Aquesta és la ficció imaginada per Rebekka Kricheldorf per a una lectura lliure del clàssic de Txékhov. Una versió descarnada i molt divertida sobre un grapat de criatures inútils que citen a la perfecció Weber i Heidegger però que són incapaces de guanyar-se el pa de cada dia –excepte la frustrada Olga–, enclaustrades en la seva decadent Vil·la Dolorosa.
El factor alcohol (cervesa, vi, vodka, tequila) és un element central per gaudir encara més d'una comèdia sense barreres i sense pietat. Si el director volgués podria portar 'Els tres aniversaris' cap a un grup de dones escabellades al llindar d'un atac de nervis –com ho ha vist part de la crítica alemanya–, però Jordi Prat i Coll prefereix aturar-se una mica abans i frenar per no tapar la crueltat del text i deixar que el seu magnífic repartiment –encapçalat Rosa Boladeras– es llueixi també amb la malenconia dels seus personatges.
El factor alcohol (cervesa, vi, vodka, tequila) és un element central per gaudir encara més d'una comèdia sense barreres i sense pietat. Si el director volgués podria portar 'Els tres aniversaris' cap a un grup de dones escabellades al llindar d'un atac de nervis –com ho ha vist part de la crítica alemanya–, però Jordi Prat i Coll prefereix aturar-se una mica abans i frenar per no tapar la crueltat del text i deixar que el seu magnífic repartiment –encapçalat Rosa Boladeras– es llueixi també amb la malenconia dels seus personatges.