[image]
[title]Els transsexuals són revolucionaris, figures de la resistència. Aquesta sentència, de l’escriptor Jean Genet, és un dels punts de partida de l’espectacle 'Trans (més enllà)', que Didier Ruiz ha creat i dirigeix amb La Compagnie des Hommes al Lliure. Ruiz, que al llarg de vint anys de trajectòria ha aportat una “veu acompanyada” als escenaris a col·lectius com adolescents, gent gran, obrers de fàbrica, investigadors o presos, s’atreveix ara a donar i escoltar la paraula d’una de les comunitats amb més a dir en la societat contemporània: la de les persones trans. L’objectiu és clar: “fer que el públic vegi i senti una humanitat compartida”.
A l’espectacle, que es pot veure al Lliure de Gràcia en el marc de la mostra NOSaltres, Neus Asencio, Ian Garrido, Clara Palau, Danny Ranieri, Raül Roca, Sandra Soro i Leyre Tarrasón comparteixen les seves històries de vida, plenes de superació i autoconeixement. Històries d’homes i de dones assignats durant massa temps amb un gènere que no sentien com a propi i que els ha suposat violència, assetjament laboral o fins i tot el rebuig de la família i de les institucions.
“La societat, la cultura, la família i l’educació ens obliguen a estar d’acord amb el nostre cos, l’interior i l’exterior s’han de correspondre per força”, afirma Ruiz. I posa sobre la taula algunes de les preguntes que vertebren la seva proposta, entre l’art i l’activisme més horitzontal: “Però, i aquells per a qui no hi ha correspondència? Com alcen la veu per fer-se entendre? Qui hiés per escoltar-los? Amb quina resposta? On és la normalitat? On és la monstruositat, en la diferència o en la intolerància?”.
Els testimonis dels set actors, que a l’estiu aterraran al Festival d’Avinyó, són la resposta incòmoda i personal a aquestes qüestions, i plantegen com, lluita rere lluita, deixa de ser clar si el que importa és el destí, el cos acomplert, o el camí cap a la felicitat d’un mateix. La primera passa, diu Ruiz, per canviar “una societat intolerant que ja no parla d’amor”. Anar més enllà.