Entrevista a Laia Marull

El segle XXI serà el segle de les dones, diuen. I pel que fa al teatre, en aquesta ciutat de grans actrius, anem sobrats. Laia Marull, encisadora, aparentment tímida, propera, és una ‘actriu britànica’ a qui hem vist créixer damunt dels escenaris fins a convertir-se en una estrella del cine, i que a finals de gener s’enfronta al seu primer monòleg. Ella, que ha estat Lulú, la noieta de Roberto Zucco, Hedda Gabler... i que ara és la protagonista de La llista, de Jennifer Tremblay, una obra que va trobar gràcies a una amiga seva, Allegra Fulton, una actriu canadenca que l’havia interpretat i que a Barcelona és l’encarregada de dirigir-la. Tot va ser fàcil: una nit, fa anys, ella li va parlar de l’obra i, de cop, li va dir que si la volgués fer, ella la dirigiria. Marull la va llegir i li va dir que sí, i acte seguit, confessa, es va “cagar a les calces”, ja que el repte era majúscul per la complexitat de la peça, tot el que havia d’executar en escena ella sola. “Era l’època en què estava sense gaire feina, després de guanyar el Goya a la millor actriu, i vaig pensar que el més fàcil per a mi seria aixecar un monòleg”, admet. Ja sabem que aquí, després dels premis, toquen clatellades... 

El repte de La llista és, sobretot, formal. El text són frases curtes, estil talment una llista, però amb molts viaranys, i “una història bastant tremenda”. Marull diu que no és un monòleg de situació, sinó que hi ha un argument i que no té res a veure amb un altre monòleg sensacional que hem vist al Lliure fa unes setmanes, el 'Conillet' de Marta Galán interpretat per Clara Segura, encara que siguin històries de dones. “Té un punt de thriller: comença amb ella com a responsable de la mort d’algú, i veus que ets dins el seu cap, amb els seus remordiments”, apunta. El seu personatge és una dona moderna, de ciutat instal·lada al camp, i tres fills al seu càrrec. Li dic que potser és una dona semblant a Hedda Gabler i m’ho confirma. “És una dona atrapada en el convencionalisme”, aclareix.

Tres pel·lícules
Aquest 2016 serà el de Marull no sols pel seu primer monòleg, sinó perquè, a més, estrenarà tres pel·lícules. La primera, segurament, serà 'Camí a casa', un film de Pol Rodríguez amb un repartiment estel·lar que també compta amb José Sacristán i Sergi López, i una història, diu l’actriu, “un punt berlanguiana, amb un cadàver perdut”. Aquí és una dona recta que va a Quatretondeta (Alacant) a enterrar la seva mare.  També farà 'La madre', on es retroba amb Alberto Morais, amb qui va protagonitzar 'Las olas'. La tercera pel·lícula en què intervindrà serà potser la més esperada, el segon llargmetratge de Roser Aguilar, 'Brava'.

Teatre o cine? Cine o teatre? Diu que quan es tracta de teatre tria més i que li encanta combinar un i altre. Anys enrere, l’empipava que l’etiquetessin. Ara tant li fa. És una actriu i prou. Una gran actriu que no ha fet mai un paper dolent.