casanova3

Entrevista a Rafael Casanova

Parlem amb el Conseller en Cap de la Barcelona del 1714

Publicitat

Casanova en directe és una mirada diferent als esdeveniments que van desembocar en la derrota de l’Onze de Setembre, una aventura teatral dirigida per Oriol Broggi en què Rafael Casanova i el seu ajudant, en Mateu, compareixeran davant dels mitjans per explicar en primera persona i de manera detallada com lluiten els barcelonins assetjats o com és la vida rere les muralles. Hem aprofitat l'ocasió per preguntar-li sobre la nostra ciutat.

Ens podria dir quins són els seus restaurants preferits de Barcelona? I quins són els plats amb què se li fa la boca aigua?
No, jo no hi vaig pas a... com ho ha dit? Resta què? El que més m'agradava era el rostit que em feia la dona i que menjàvem en família els diumenges, de tant en tant, perquè tampoc es podia menjar rostit cada dia. M'agradaven molt les sardines a la brasa que a vegades menjo a Casa Maria, a la vora del port, i la coca de recapte que fa, feia, la meva veïna. Quan vaig a Moià menjo carn de senglar, després d'anar de cacera, però tot això és molt ocasional... El dia a dia, i ara en ple setge, li he de dir que amb prou feina mengem un pa que sembla farina mullada.

 
Quin és el local imprescindible per passar una bona nit de festa a la ciutat? I on portava de farra els anglesos, quan eren amics seus?

Què vol dir farra? Nosaltres bevem cervesa i qualsevol lloc és bo per passar una estona amb els amics. Amb els anglesos fem competicions a veure qui és capaç de beure més cerveses seguides. Un dia vaig guanyar, però no recordo res, així que no sé quantes vaig arribar a beure, em vaig llevar a la Casa de la Lleona, allà prop del carrer Avinyó, rodejat de dones formoses i caloroses. Envoltat també dels anglesos que semblaven contents.

Quin és el seu racó preferit de Barcelona? Aquell al qual aniria a passar una estona, reflexionar o tenir una conversa amb amics?
Per a mi el millor lloc de la ciutat és el meu despatx, al carrer dels Banys Nous. M'agrada molt estar allí, és on abans feia de jurista. Allí hi trobo el silenci, i la concentració. També l'espai perfecte per tenir converses amb els meus amics. Ara, si un dia desaparegués, ja sabeu on em trobaríeu.

És presumit? Quines són les botigues on li agrada comprar el seu vestuari i quina peça de roba no falta mai al seu armari?
Escolti'm, vostè creu que tinc temps per ser presumit? Coses més importants estan passant aquests dies a la nostra ciutat. A casa les qüestions amb lo comerç les porta la dona. Jo no vaig de compres ni perdo un segon amb aquestes bajanades. Hi ha gent que està morint, hi ha gana i hi ha una guerra... Però que no ho veu?

L'estil de les seves perruques ha passat a la història. On les compra? Té algun perruquer de confiança o se les arregla vostè mateix?
De totes aquestes minúcies se n'encarrega la meva dona, ja li he dit. Això de les perruques és molt emprenyador però si no la portes et prenen per boig. Ja sap com van aquestes coses...

Sabem que les juguesques estan a l'ordre del dia... Li agrada jugar o té algun vici ocult?
Vostè creu que li explicaré? Vostè em vol mal! Els vicis formen part de la intimitat. Qui n'estigui lliure que alci la mà. Però li puc confessar, que quedi entre nosaltres, que un joc sense apostar no és un joc...

Digui'ns una tàctica infal·libe per triomfar i fer-se un lloc en el comerç de la ciutat.
Mirar sempre endavant i proposar un producte de qualitat. Ben elaborat, pensat i treballat. Els catalans ja ho tenim, mica en mica intentem omplir la pica. 

Quina llei li agradaria fer o canviar i encara no ha tingut ocasió?
En aquests dies de setge el que m'agradaria és poder garantir a tots els ciutadans uns recursos alimentaris bàsics i una seguretat a les seves cases. Que puguin tenir unes necessitats bàsiques de vida cobertes, això encara no ho he aconseguit i em fa patir molt.

Quins creu que són els principals problemes de Barcelona i quines són les coses que més li agraden de la nostra ciutat?
De Barcelona m'agrada el seu caràcter obert i les seves dimensions. M'agrada poder caminar vora el rec comtal i poder arribar fins el mar, girar el cap i mirar Montjuïc i pensar que amb un parell d'hores puc creuar la ciutat. Però, esclar, això era abans, quan la ciutat no estava amenaçada per tots cantons.

Què és el més dur de patir un setge? Què troba a faltar de la Barcelona d'abans de la guerra?
Trobo a faltar el silenci. Des que estem en setge no paro de sentir remor de fons, i soroll que esdevé amenaça. Les bombes de les tropes borbòniques han ensorrat tres quarts de ciutat. Han caigut tres bombes per habitant. Cal estar sempre alerta. Tot està descontrolat i desbordat. 

També t'agradarà

Oriol Broggi passa comptes
Oriol Broggi passa comptes
Entrevista al director, que repassa la seva carrera a '28 i mig' D'entrada, Oriol Broggi és franc sobre 28 i mig, l'obra que estrena a la Biblioteca de Catalunya, amb Pablo Derqui i Clara Segura, però també amb Pol López, Màrcia Cisteró, Xavier Boada, Ernest Villegas, Montse Vellvehí, Anna Madueño i Tomeo Amer "És una obra rara. Està plena de detalls que un coneix i, quan els coneixes, és fàcil de dir tal o qual. L'ideal és l'espectador mitjà. També serà un muntatge fàcil per poder opinar". És una obra de creació que aplega tot el que ha fet Broggi en l'última dècada, amb el 8 ½ com a desllorigador. És el tancament d'una etapa?Sí (rotund). Hi ha un tros d'Incendis, un tros de Litoral... Quan vaig anar a veure Litoral, vaig pensar: com és possible que parli del mateix, més concretament que a Incendis,  que el Guido Anselmi de 8 ½? Quan el Guido parla amb el seu pare li diu el mateix... També hi ha trossos d'Oncle Vània, de Hamlet, de Primera història d'Ester, els vestits d'Antígona... És un remix de tot. Per què vols tancar una etapa? No sé si és tancar una etapa o obrir-ne una altra... No puc dir: això és el final d'una etapa. Si bé és així, no anem a buscar això. Hem fet una sèrie de coses, hem avançat com a companyia, els actors, jo, la producció, la comunicació, l'adequació de la Biblioteca... Les coses s'han assentat i hem arribat a fer Luces de Bohemia, Indencis i Cyrano de Bergerac que, a nivell d'èxit de públic, han anat molt bé. Obres diferents, amb intèrprets diferen
  • Musical
Invasió de musicals
Invasió de musicals
La cartellera de Barcelona recupera el gènere més popular Goodbye Barcelona Per als compositors britànics la Guerra Civil Espanyola i les brigades internacionals és un argument viu. El 1990 Howard Goodall li va dedicar el musical 'Days of Hope', i en els pròximes setmanes Roy Gaynor estrenarà 'No passaran!' amb l'esperança de l'èxit i una futura producció a Londres. Es va avançar el 2011 el Arcola Theatre amb el seu muntatge de 'Goodbye Barcelona' de K. S. Lewkowicz i Judith Johnson. Babet. Cuina a tres veus Anna Ponces, Maria Viñas i Elia Corral és fan dir Les Cot i 'lo' seu és cantar i actuar. Són tres joves actrius ben dotades per al cant i la interpretació que es cuinen totes soles amb aquest 'Babet', nom del restaurant que tres amigues van obrir fa deu anys i al qual tornen amb motiu de les sobtada mort del germà d’una d’elles, que a la fi va ser qui s’endugué la glòria  (les estrelles Michelin) del local. Pegados 'Pegados' és la història d'un noi i una noia que després de practicar sexe al lavabo d'una discoteca es queden enganxats i es veuen obligats a anar junts a l'hospital. Allà, amb l'única companyia d'una infermera, s'han d'entendre fins que arribi el metge. L'espera és tensa, còmica i, sobretot, musical. The Hole En aquest forat, capitanejat per uns incorrectes mestres de cerimònies, podràs veure les millors i més sorprenents actuacions d'artistes nacionals i internacionals. Un xou fresc i descarat que barreja teatre, cabaret ambientat en un autèntic Club on tot
Publicitat
Les obres d'aquí que has de veure
Les obres d'aquí que has de veure
L'autoria catalana viu un autèntic boom a la cartellera L'hora dels dramaturgs Guillem Clua parla de 'Smiley' El dramaturg porta la seva comèdia autobiogràfica al Capitol La trilogia antisistema d'Esteve Soler Estrena 'Contra l'amor' i ens permet veure la seva trilogia d'una tirada Benet i Jornet: "Els joves m'agraden molt" El dramaturg tanca un cicle a l’Almeria Teatre amb ‘Com dir-ho?’, amb Jordi Boixaderas i Clàudia Benito Helena Tornero debuta al TNC La dramaturga burxa en el seu passat familiar per construir un espectacle esplèndid Barcelona "Barcelona". Paraula talismà. Lluïsa Cunillé la incloïa en el títol del seu millor text (Mapa d'ombres) i Pere Riera li concedeix tot el protagonisme en la seva obra més ambiciosa en la forma i en el fons. L'ambició de fundar un mite col·lectiu nacional a partir dels bombardejos que va patir la capital entre el 16 i el 18 de març de 1938. Dramàtic assaig general de la guerra bruta contra la població civil. Tragèdia arraconada en la memòria històrica del país. Acorar Acorar és una paraula mallorquina que significa ficar alguna cosa fins al cor i, també, aniquilar. Acorador és el ganivet que es fa servir per degollar els porcs o una altra bèstia. Un títol prou indicatiu, una vegada explicat el seu significat per nosaltres, d’un excel·lent espectacle escrit i interpretat per Toni Gomila i dirigit per Rafel Duran que arriba a la sala petita (La Fregoli, 60 butaques) de La Seca amb 10.000 espectadors recollits a les illes. À la ville de.
Josep Maria Pou, en 'terra de ningú'
Josep Maria Pou, en 'terra de ningú'
L'actor protagonitza, amb Lluís Homar, una gran obra de Pinter al TNC S'obre el llum. A l'escenari, Hirst (Josep Maria Pou), vestit elegant, car, ofereix una copa a Spooner (Lluís Homar), sandàlies amb mitjons, americana vella. Hirst va begut, camina fent tentines. Es miren, parlen i Hirst acaba caient a la butaca. És el principi de 'Terra de ningú', de Harold Pinter, una de les grans obres del segle XX i el vell somni de Pou, que fa 30 anys que va quedar "estabornit" quan la va veure per primera vegada a Nova York. La volia aixecar al seu Goya, però mentre mirava quan fer-la, va rebre la trucada de Xavier Albertí, que li va proposar per al TNC. No sabia si li agradaria posar-se en la pell de Spooner o en la de Hirst, però després de veure un assaig tenim clar que ell és Hirst. Al 100%. Hirst és un intel·lectual poderós que se'ns presenta com un home destrossat, alcoholitzat. De seguida veiem que va begut. I començar una obra en aquest estat és tot un repte per a un actor, ja que no té temps material de ficar-se dins el personatge. Hi ha d'entrar de ple, des del segon 1. "Començar borratxo té un problema tècnic important, que podia deixar-me emportar per la nebulosa de l'alcholisme i, per tant, corro el perill d'aïllar-me i no establir cap relació amb Spooner", diu Pou. La solució, doncs, va ser no treure-li mai els ulls de sobre a Spooner. Fixin-se si hi van: quedaran astorats. Pou, a més, fa esment al "llenguatge endimoniat" de Pinter, d'una volada literària impressionant.
Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat