Casanova en directe és una mirada diferent als esdeveniments que van desembocar en la derrota de l’Onze de Setembre, una aventura teatral dirigida per Oriol Broggi en què Rafael Casanova i el seu ajudant, en Mateu, compareixeran davant dels mitjans per explicar en primera persona i de manera detallada com lluiten els barcelonins assetjats o com és la vida rere les muralles. Hem aprofitat l'ocasió per preguntar-li sobre la nostra ciutat.
Ens podria dir quins són els seus restaurants preferits de Barcelona? I quins són els plats amb què se li fa la boca aigua?
No, jo no hi vaig pas a... com ho ha dit? Resta què? El que més m'agradava era el rostit que em feia la dona i que menjàvem en família els diumenges, de tant en tant, perquè tampoc es podia menjar rostit cada dia. M'agradaven molt les sardines a la brasa que a vegades menjo a Casa Maria, a la vora del port, i la coca de recapte que fa, feia, la meva veïna. Quan vaig a Moià menjo carn de senglar, després d'anar de cacera, però tot això és molt ocasional... El dia a dia, i ara en ple setge, li he de dir que amb prou feina mengem un pa que sembla farina mullada.
Quin és el local imprescindible per passar una bona nit de festa a la ciutat? I on portava de farra els anglesos, quan eren amics seus?
Què vol dir farra? Nosaltres bevem cervesa i qualsevol lloc és bo per passar una estona amb els amics. Amb els anglesos fem competicions a veure qui és capaç de beure més cerveses seguides. Un dia vaig guanyar, però no recordo res, així que no sé quantes vaig arribar a beure, em vaig llevar a la Casa de la Lleona, allà prop del carrer Avinyó, rodejat de dones formoses i caloroses. Envoltat també dels anglesos que semblaven contents.
Quin és el seu racó preferit de Barcelona? Aquell al qual aniria a passar una estona, reflexionar o tenir una conversa amb amics?
Per a mi el millor lloc de la ciutat és el meu despatx, al carrer dels Banys Nous. M'agrada molt estar allí, és on abans feia de jurista. Allí hi trobo el silenci, i la concentració. També l'espai perfecte per tenir converses amb els meus amics. Ara, si un dia desaparegués, ja sabeu on em trobaríeu.
És presumit? Quines són les botigues on li agrada comprar el seu vestuari i quina peça de roba no falta mai al seu armari?
Escolti'm, vostè creu que tinc temps per ser presumit? Coses més importants estan passant aquests dies a la nostra ciutat. A casa les qüestions amb lo comerç les porta la dona. Jo no vaig de compres ni perdo un segon amb aquestes bajanades. Hi ha gent que està morint, hi ha gana i hi ha una guerra... Però que no ho veu?
L'estil de les seves perruques ha passat a la història. On les compra? Té algun perruquer de confiança o se les arregla vostè mateix?De totes aquestes minúcies se n'encarrega la meva dona, ja li he dit. Això de les perruques és molt emprenyador però si no la portes et prenen per boig. Ja sap com van aquestes coses...
Sabem que les juguesques estan a l'ordre del dia... Li agrada jugar o té algun vici ocult?Vostè creu que li explicaré? Vostè em vol mal! Els vicis formen part de la intimitat. Qui n'estigui lliure que alci la mà. Però li puc confessar, que quedi entre nosaltres, que un joc sense apostar no és un joc...
Digui'ns una tàctica infal·libe per triomfar i fer-se un lloc en el comerç de la ciutat.
Mirar sempre endavant i proposar un producte de qualitat. Ben elaborat, pensat i treballat. Els catalans ja ho tenim, mica en mica intentem omplir la pica.
Quina llei li agradaria fer o canviar i encara no ha tingut ocasió?En aquests dies de setge el que m'agradaria és poder garantir a tots els ciutadans uns recursos alimentaris bàsics i una seguretat a les seves cases. Que puguin tenir unes necessitats bàsiques de vida cobertes, això encara no ho he aconseguit i em fa patir molt.
Quins creu que són els principals problemes de Barcelona i quines són les coses que més li agraden de la nostra ciutat?De Barcelona m'agrada el seu caràcter obert i les seves dimensions. M'agrada poder caminar vora el rec comtal i poder arribar fins el mar, girar el cap i mirar Montjuïc i pensar que amb un parell d'hores puc creuar la ciutat. Però, esclar, això era abans, quan la ciutat no estava amenaçada per tots cantons.
Què és el més dur de patir un setge? Què troba a faltar de la Barcelona d'abans de la guerra?Trobo a faltar el silenci. Des que estem en setge no paro de sentir remor de fons, i soroll que esdevé amenaça. Les bombes de les tropes borbòniques han ensorrat tres quarts de ciutat. Han caigut tres bombes per habitant. Cal estar sempre alerta. Tot està descontrolat i desbordat.
