[image]
[title]Taylor Mac és un paio fora de sèrie, l'encarnació de la bohèmia novaiorquesa. Ens diuen que el truquem a les 8.30 h (hora de Nova York) i pensem que no deu estar llevat. A l'skype no hi és. No té whatsapp. Finalment, despenja el Facetime, que fa que descobrim un home vestit de civil, en batí, cara de son i, tot això, moltes ganes de xerrar. Deu ser el drag queen més famós de la ciutat, amb un xou a Broadway en aquests moments. “Fa quatre mesos que estic fent 'Gary' a Broadway -ens diu- i és el primer cop que hi soc. Tot és nou per a mi, ja que estic més acostumat a les escoles d'art, l'off, a girar pel món a poques coses”. A Barcelona no ve amb la versió que ha fet de 'Titus Andrònic', sinó amb un xou que és una mena de resum d'un altre d'immens, de 24 hores de durada, que l'ha portat al capdamunt de la fama. Explica la història dels EUA, des del segle XVIII ençà, d'una manera diferent a com ens l'han contada.
Fent servir una metàfora, deu ser difícil convertir una novel·la en un relat curt, que és més o menys el que has fet tu?
És veritat que quan passes d'un xou de 24 hores a un de dues hores perds coses, però també en guanyes d'altres. Pensa, tanmateix, que quan el vam aixecar, mai no el vam pensar d'entrada com una marató. Primer va ser un espectacle de 90 minuts, després de 3 hores, després de 5 hores... I així fins que vam arribar a les 24 hores. És, de fet, al revés: és un conte que s'ha convertit en una novel·la. A Barcelona, tenim un repte: serà el primer cop que el veu un públic que no té l'anglès com a primera llengua.
A nivell musical, com t'ho has fet per triar les cançons?
He agafat les cançons polítiques... Però, vaja, vosaltres, a Catalunya sou ara a les primeres pàgines i potser soc jo que he d'aprendre alguna cosa de vosaltres.
Has intentat canviar la història dels EUA o bé només oferir un nou punt de vista?
Un nou punt de pista, una perspectiva diferent. La perspectiva queer. I és una història dels EUA que no s'ha escrit. Jo vaig néixer el 1973 i vaig anar a l'escola pública, a San Francisco. I mai, mai, se'm va parlar de cap homosexual a classe. Bé, al pati sí que se'n parlava, a crits. Tanmateix, fent l'espectacle em vaig adonar que no en sabem res, de la nostra història, sempre explicada d'una manera. I jo només he mirat enrere i he mirat què podia trobar.
"La gent com jo, que ha estat perseguida durant dècades, hem de mirar enrere també, però amb un altre propòsit: per explicar per què no volem recular"
Per què vares decidir fer aquest espectacle?
Als EUA, i a tot el món, hi ha un moviment molt fort que no ens deixa anar endavant, que no ens està ajudant gens. Només vol mirar enrere, tornar enrere. I és cert que Donald Trump va guanyar les eleccions fent trampes amb un eslógan fals, 'Fem Amèrica gran de nou'. I penso que la gent com jo, que ha estat perseguida durant dècades, hem de mirar enrere també, però amb un altre propòsit: per explicar per què no volem recular.
La peça, doncs, és una resposta a l'era Trump?
Vaig començar amb l'espectacle el 2012, amb l'eclosió del Tea Party, que ens va enganyar a tots. Tot aquest moviment que ara representa Trump ve de molt enrere: ell no ha creat aquesta paranoia i el tribalisme.
Per què els bons no guanyen mai les eleccions als EUA?
Les vam guanyar amb Obama! Però és veritat. La meva hipòtesi és que els que som liberals busquem la perfecció en els polítics. I els conservadors, en canvi, mobilitzen els seus únicament tenint en comú el que no els agrada, el que no volen. Crec que als EUA hi ha més liberals que conservadors, però el sistema electoral fa que sigui molt difícil una victòria liberal. Pensa, a més, que el vot no és obligatori i molta gent, gent pobra sobretot, surt amb desavantatge, perquè l'obliguen a fer moltes coses per votar.
Creus que pots ajudar a canviar tot això?
Crec en l'activisme, que pots canviar el parer dela gent pel camí. Tanmateix, quan algú et diu que aquesta nit li he canviat la vida, sé que està fent servir una hipèrbole per dir que s'ho han passat molt bé. Sé que aquest espectacle pot canviar la vida d'algú: com que el públic balla, s'ho passa bé, potser coneixes algú i t'hi acabes casant. Això ha passat unes quantes vegades! Si puc inspirar algú, ja en tinc prou. Igualment, em sento responsable del que faig.
Ets un actor shakespearià, oi?
Esclar. Molt. M'encanta el vers, la llengua. Flipo amb els grecs. No hem d'oblidar que això dels drag queens ve de Grècia.
No creus que Shakespeare era queer?
Sí. Una persona queer, diuen, és algú que manifesta una empatia radical. I Shakespeare és això. A més, va ser capaç de rescatar moltes persones de l'ostracisme.
"M'encanten aquests amants de Shakespeare que es maten d'amor entre ells. I crec que hauríem de refer el cànon: és molt millor 'Molt soroll per no res' que 'Hamlet'"
Els seus personatges són una font d'inspiració?
Mira, 'Gary', l'obra que acabo de fer a Broadway, és una seqüela de 'Titus Andrònic', quan el bany de sang ha acabat! M'encanta els seus bojos, els pallassos, aquests personatges que només tenen 30 línies i són boníssims. Quan faig alguna cosa, qualsevol, sempre el tinc en compte. M'encanten aquests amants de Shakespeare que es maten d'amor entre ells. I crec que hauríem de refer el cànon: és molt millor 'Molt soroll per no res' que 'Hamlet'. Tu dona'm 'Nit de reis' i veuràs.
Coneixes Barcelona?
Hi vaig estar el 2016, amb ma germana i ma mare, que va morir poc després. I crec que teniu el monument més sexy del món, la Sagrada Família. És tan amanerat, tan queer. Crec que és el monument queer més gran del món. Només li falta l'arc de Sant Martí.
NO T'HO PERDIS: La Barcelona més drag