Autor: Ingmar Bergman. Direcció: Norma Aleandro. Amb: Ricardo Darín i Andrea Pietra.
El programa de mà apunta que Ingmar Bergman va alleugerir 'Escenas de la vida conyugal' quan va adaptar la seva famosa minisèrie per al teatre. Sona a justificació avançada perquè ningú del públic se sobresalti en contemplar l'insigne suec transformat en autor de comèdies de bulevard. Tot és possible, però no encaixa amb l'origen de l'única dramatúrgia que va fer d'un dels seus guions: un tríptic per a Munic, compartit amb 'La senyoreta Júlia' i 'Casa de nines'. Poques rialles reuneixen aquests dos títols.
Sigui veritat o no, al Tívoli Norma Leandro ha portat de Buenos Aires una versió obertament escorada cap a la comèdia burgesa. Opinable contradicció aplicada a algú que va subvertir l'ordre matrimonial burgès al seu país. Fins i tot amb un aire vintage. Ricardo Darín encara ofereix una interpretació ajustada als temps que corren –tot i que sense mostrar gaire implicació–; Érica Rivas, en canvi, destil·la hàbits interpretatius de vella escola, com si fos una actriu dels anys 50 del segle passat. I així la vesteixen. Com si volgués assemblar-se més a Judy Holliday que a Liv Ullmann.
Sigui veritat o no, al Tívoli Norma Leandro ha portat de Buenos Aires una versió obertament escorada cap a la comèdia burgesa. Opinable contradicció aplicada a algú que va subvertir l'ordre matrimonial burgès al seu país. Fins i tot amb un aire vintage. Ricardo Darín encara ofereix una interpretació ajustada als temps que corren –tot i que sense mostrar gaire implicació–; Érica Rivas, en canvi, destil·la hàbits interpretatius de vella escola, com si fos una actriu dels anys 50 del segle passat. I així la vesteixen. Com si volgués assemblar-se més a Judy Holliday que a Liv Ullmann.