Espectacles de la nova temporada del Teatre Lliure que et fliparan segons com siguis

Per aquesta temporada, el Lliure torna a obrir les seves fronteres i rep una sèrie d'obres viatgeres que ens donen un tastet de tot allò que està passant més enllà de casa nostra, a la resta d'Europa.
Com a propostes internacionals podrem veure una peça de Tiago Rodrigues anomenada 'Catarina e a beleza de matar fascistas': un espectacle que, nascut en ple auge actual de la ultradreta, qüestiona la legitimitat de la violència antifeixista. Una altra peça internacional que no pot faltar en les vostres agendes és la tercera part de la trilogia d'Anne-Cécile Vandalem dedicada al fracàs de la civilització occidental. Parlem de 'Kingdom', una tercera obra en què la directora se centra en els infants a la taigà siberiana i explica la història real de dos germans farts de la civilització que decideixen instal·lar-se, amb les seves famílies, en aquest indret perdut. Teniu ganes de participar com si fóssiu part de l'obra? Amb 'One Song' ho fareu! Miet Warlop ens proposa un concurs musical en què dotze intèrprets, una animadora i una comentarista portaran el ritme. A partir d'una cançó, públic i intèrprets s'engrescaran els uns als altres fins a crear un ritual col·lectivitzador que deixarà enrere el passat.

Per una posada en escena que no deixa indiferent, no us perdeu aquesta meravella que arriba de Lituània i que va rebre el Lleó d'Or de la Biennal d'Art de Venècia 2019. Es tracta de 'Sun & Sea': la versió escènica de la instal·lació-òpera-performance sobre la crisi climàtica de Rugilė Barzdžiukaitė, Vaiva Grainytė i Lina Lapelytė: una crítica contra la crisi climàtica que, després d'un estiu tan calorós com el d'enguany, pren més significat que mai. Podreu seguir sorprenent-vos amb 'Desert', de la companyia Atrebandes, resident de la temporada. Mònica Almirall, Miquel Segovia i Albert Pérez Hidalgo formen aquesta companyia que ens proposa treballar amb l'inconscient i ens farà imaginar un desert en què cadascú posarà part de la seva persona. Observació, escolta, reconeixement i judici: us sonen aquestes paraules? Aquesta temporada serà el quart any de la programació especial de Katharsis, aquesta vegada amb una crisi existencial molt fonda en què experimentarem i qüestionarem, encara més, la manera com fem teatre. Seran propostes trencadores que us sorprendran i us faran reflexionar sobre l'obra escènica.

Aquells que sempre voleu assegurar l'emoció teatral, no hi ha dubte que no podeu obviar els grans clàssics que passaran per l'escenari els pròxims mesos. Juan Carlos Martel Bayod recuperarà 'Yerma' de Frederico García Lorca: una obra que enfronta el desig immens d'una dona per tenir fills amb la pressió social, sens dubte, un dels poemes tràgics més aplaudits de Lorca. Àlex Rigola ha agafat el text d'Henrik Ibsen a 'Hedda Gabler' i l'ha transformat en present. El text, considerat un dels primers textos de la dramatúrgia moderna i tot un clàssic del Lliure, parla d'aquest personatge tan contradictori com és Gabler i Rigola, per a la seva peça, ha centrat tot el pes de la funció en les actrius, els actors i la tensió.
Després de l'èxit de 'Bonus Track', ara Carol López s'ha llençat al text de Pierre Choderlos de Lacos 'Les amistats perilloses': escrita el llunyà 1782 i basada en la fredor racional i el llibertinatge.
Per acabar, David Selvas ha volgut endinsar-se en el segon text teatral d'Arthur Miller, el que va fer decantar-lo cap a l'escriptura dramàtica: 'Tots eren fills meus'. Una obra basada en fets reals de dos socis d’una fàbrica de peces d'avions que, durant la guerra, van construir peces defectuoses, provocant moltes morts.

Propostes fresques, sorprenents, diferents, atrevides i que capten l'atenció, sobretot, de les generacions més joves! Al Lliure sempre hi ha lloc per aquest tipus de propostes i en aquesta temporada ens arriben en forma d'obres com 'Concurso de malos talentos' de José i sus Hermanas: una obra que reflexiona sobre els anys que ens esperen i ens convida a imaginar un futur utòpic per fer un món millor. Si coneixeu la pel·lícula 'Ordet' de C.T. Dreyer és possible que aquesta peça us interessi especialment. Pablo Messiez investiga a 'La voluntad de creer' la fe com a motor d'acció. Una obra que ens ensenya que només actua qui té la voluntat de creure. Després de petar-ho amb 'Paisajes para no colorear', la companyia xilena La Re-Sentida i Maro Layera ens porten 'Oasis de la impunidad': una obra que explora, des del moviment, les formes de violència dels cossos policials en societats demòcrates. Una visió a l'adoctrinament, el càstig i el control dels nostres cossos, un espectacle de poder. Porteu la canalla d'entre 6 i 10 anys al teatre i feu-los viure una experiència escènica sobre el clima i el cicle de la vida. 'RAVE', de Silvia Delagneau, és un crit al gaudi i a ballar amb la vida tant si neva com si plou... o fa sol!

D'obres i autors compromesos amb la societat a públic compromès amb les dificultats del món en què vivim. En la nova temporada del Lliure ens esperen moltes reflexions escèniques que volen canviar el present per un futur just.
Què hi ha dins del nostre cervell? Com funciona el cervell d'algú amb unes normes o ideologies, contraposat amb el cervell d'una persona amb pensaments totalment diferents? El Raval de Barcelona servirà a 'Fàtima', de Jordi Prat i Coll, com a escenari sobre la reflexió dels misteris dels cervells, els records, la vilesa, la innocència i la soledat. Amb dramatúrgia de Joan Yago i direcció de Glòria Balañà, 'Tot el que passarà a partir d'ara' ens parla de vivència de la mort per part dels adolescents: de la malaltia i la mort des dels ulls d'un jove que viu la pèrdua d’un pare o una mare coincidint amb el moment de construcció de la identitat. Segurament us sona la frase 'Ni amo, ni dios, ni marido, ni partido ni de fútbol', veritat? És el títol de la novel·la de Cristina Morales i Alberto San Juan l'ha portat a l'escenari sota el títol 'Lectura fácil' per explicar-nos la història de quatre dones amb discapacitat intel·lectual davant del sistema. Per acabar, la companyia gallega, sempre compromesa amb causes socials, ens parla de traçat de la variant Sud del ferrocarril Puebla de Sanabria-Ourense. Després de la mort de l'enginyer de camins José Fernández-España i Vigil, que treballava en l'estudi, la proposta va quedar oblidada i es va triar fer la construcció pel Massís Central d'Ourense, amb un cost enorme tant econòmic com de vides humanes. Per què es va decidir així? A 'Curva España' la companyia ens ho explica com a una al·legoria de la construcció de l’Estat-nació espanyol i aquella promesa d'un tren que no va arribar mai.