Els espectacles més sorprenents de Cap Butaca Buida

Oriol Broggi ja porta uns quants Shakespeare damunt les espatlles i per enfrontar-se a 'Macbeth' ha decidit fer-ho amb un grup de música londinenc ben peculiar que va descobrir a Berlín: The Tiger Lillies. Els protagonistes de la història són les tres bruixes que prediuen tot el que passarà a l'obra. Guiats per acordions, ukeleles, cançons inèdites, balades emocionants i tres grans actors, la singular companyia crea una nova manera d’explicar aquesta impactant història que parla de poder i de guerra, de culpa, de mans tacades de sang, de mort, d’encanteris, de nit, de boira i de la inesborrable memòria dels crims comesos per l’ambició desmesurada.

Entrades aquí.

El col·lectiu de ballarins sorgits de La Veronal, HOTEL, presenta una nova obra que compta amb la direcció i la dramatúrgia d'un dels autors i directors amb la ment més boja d'aquest país: Jordi Oriol. Ell mateix assegura que vivim aïllats d’allò que passa a fora, que ens hem fet el món a mida i que només ens preocupen els nostres problemes, i estem disposats a fer el que calgui per mantenir els nostres privilegis. I sí, estem orgullosos d’haver aconseguit ser lliures de pensar i de fer el que vulguem perquè tots sabem el que ens ha costat arribar fins aquí!

Entrades aquí.

Amb un repartiment que compta amb el bo i millor de la creació escènica del país (Albert Pérez Hidalgo, Clara Aguilar i Marc Salicrú), Ferran Dordal Lalueza fa una proposta agosarada sobre la precarietat de les nostres vides en un món perpètuament conjugat en la immediatesa del present. Tot neix de la certesa, potser infundada, que compartint aquestes angoixes amb els altres que, d’alguna manera, serem capaços de sintonitzar-nos en algun tipus, probablement disfuncional però encoratjador, de comunitat.

Entrades aquí.

No ha vingut gaires vegades a Barcelona, el gran coreògraf nord-americà Trajal Harrell, peça imprescindible de la creació contemporània dels EUA. La veritat és que treballa tant o més a Europa que al seu país. I tenim la sort que arribi al Mercat de les Flors una peça escrita per al Zürich Dance Ensemble en la qual dota de moviment una improvisació per a piano de Keith Jarrett que es va convertir en un dels àlbums més venuts de la història de la música clàssica i del jazz. La peça també comprèn quatre cançons melòdiques de la cantant i compositora canadenca Joni Mitchell. Una obra més necessària que mai, ja que 'The Köln Concert' busca una via per a què les persones es trobin malgrat les diferents llengües, les diferents visions del món, les diferents identitats.

Entrades aquí.

La coreògrafa argentina Marina Otero ha estat un dels grans descobriments del festival Temporada Alta dels últims anys. Allà hi hem pogut veure les dues primeres peces de la sèrie 'Recordar para vivir': 'Love me' i 'Fuck me'. Que ara continua amb 'Kill me'. Entrant en el clixé de la crisi dels quaranta, va començar a filmar cada cosa que feia. Fins que un dia va col·lapsar, li van fer un diagnòstic psiquiàtric i va decidir fer d'això la seva pròxima obra. Va convocar quatre ballarines amb trastorns mentals i en Nijinski, per fer una obra que parlés de la bogeria per amor.

Entrades aquí.

Vera Mantero, Henrique Furtado Vieira i João Bento ens presenten en escena un sextet format per tres escales i tres cossos amb l’objectiu, simbòlicament parlant, de tocar els peus dels déus. Un viatge a un altre lloc cosmològic amb figures mitològiques en què viurem relacions inusuals entre oposats. Un espectacle de dansa que pretén continuar la línia iniciada amb 'The Fright is a Whole World' (2021), estrenat a Porto, on exploraven la sentència de Jung segons la qual el llenguatge és ambigu per excel·lència.

Entrades aquí.

'Inaudit' és la unió del ballarí i creador Adrián Vega i del músic i performer Adriano Galante (Seward) en la recerca de la memòria sonora inaudible del nostre patrimoni. Una investigació performativa que s’aixeca partint de la xarxa de freqüències i radiacions que l’oïda humana no és capaç d’apreciar, per a traçar així, una nova memòria viva del so que travessa i conviu amb el nostre dia a dia. En la seva adaptació a la sala, la peça es desenvoluparà posant en relació el soroll i el silenci mitjançant la intervenció del cos, el so, el moviment i la veu a través de conceptes com l’absència, l’espera i la quietud.

Entrades aquí.

Mireia Claramunt dirigeix aquesta versió de l'obra de la sempre punyent i revolucionària dramaturga anglesa Caryl Churchill en la qual es pregunta què és el que ens atrau tant, dels mites i els contes de fades. I afirma que lls faules sempre han fet de mirall de la societat; ens han servit per a explicar-la, per a donar un sentit a allò que no entenem, per a parlar d’allò que no som capaços de posar en paraules. I Churchill ens proposa tres faules contemporànies: una noia feta de vidre, deus contra humans i els amics d’un famós assassí en sèrie. Tres miralls de la societat d’avui en dia. Que per molt que ho puguin semblar d’entrada, no estan gens distorsionats.

Entrades aquí.

L’episodi de l’assassinat de Clitemnestra per part dels seus fills, Orestes i Electra, és l’únic de la mitologia clàssica recollit pels tres tràgics grecs: Èsquil, Sòfocles i Eurípides. I Alícia Gorina, amb dramatúrgia d'Albert Arribas i un grup d'intèrprets acabats de graduar de l'Institut del Teatre, ens presenta les tres versions en un joc d'estils que va des del classicisme a la contemporaneïtat. Tres peces independents que corresponen també a tres estils diferents de posada en escena a través de les quals Gorina ens convida a descobrir quina de les tres ens ressona més, perquè segur que una ho farà més que una altra.

Entrades aquí.

La companyia de dansa anglocatalana HUMANHOOD Dance Company ens proposa un viatge poderós i místic a través d’una combinació de dansa i meditació. ∞ {Infinite} fusiona la dansa amb la consciència interna per destacar el poder infinit que flueix cap a nosaltres i a través nostre. Humanhood va ser creada l’any 2016 per la catalana Júlia Robert i el britànic Rudi Cole, amb treballs que combinen la ciència i el misticisme. La seva fascinació pels descobriments de la física moderna i la saviesa oriental, dos mons aparentment contrastats i abstractes, es fusionen en el cos humà i en la fluïdesa del moviment.

Entrades aquí.