Fins a la penúltima escena, l''Esperant Godot' de Ferran Utzet ens sembla previsible, el clàssic de Samuel Beckett interpretat per dos actors extraordinaris. Res més. Però passa que Didí (Pol López) decideix sortir del rectangle que emmarca l'escena per dirigir-se a la platea. A les fosques, mentre contempla el seu amic, Gogó (Nao Albet), que fa una becaina, diu un dels pocs monòlegs de la peça, un fragment hamletià on parla de la impossibilitat del record. Ell, l'optimista, qui vol pesar figues fins que aparegui Godot, passi el que passi, sembla que està a punt de llençar la tovallola. Està abatut... Ara hem vist Utzet, pensem. Ara hem vist el seu 'Godot', tancat en un marc, un contenidor sense sortida d'emergència on els actors hi estaran tancats de per vida. Mai podran abandonar-lo. Brillant metàfora sobre el teatre, el gran teatre.
'Esperant Godot' és una obra molt punyetera. Beckett, si disposa d'un bon equip, aconsegueix que estiguis clavat a la cadira durant dues hores sense haver d'explicar res ni fer que passi res. Si no, pot ser un pal estratosfèric. "No hi ha res a fer", repeteixen els protagonistes. En les mans adequades, quan tots els engranatges fan clic, la peça pot enlairar-se fins a on l'espectador vulgui. I, tot i que López i Albet són massa joves per fer de Didí i de Gogó (Vladimir i Estragon), un cop han passat deu minuts, no pots evitar pensar que són els millors actors per donar-los vida. Tant se val si diuen que fa 50 anys que es coneixen. El seu viatge d'anada i tornada entre la comèdia i la tragèdia només és apte per a intèrprets amb molts registres. Ells els tenen i els fan servir.
El muntatge d'Utzet, on també hi intervenen Blai Juanet (Lucky), Aitor Galisteo–Rocher (Pozzo) i un nen, serà recordat pel brillant joc teatral que desafia l'obra. I uns actors que s'han fet grans amb ella. Els recordarem sempre.
Autoria: Samuel Beckett. Traducció: Josep Pedrals. Direcció: Ferran Utzet. Repartiment: Nao Albet, Aitor Galisteo–Rocher, Blai Juanet Sanagustin, Pol López i Martí Moreno/Eric Seijo.
NO T'HO PERDIS: Entrevista a Nao Albet i Pol López