De Carles Santos i Jordi Oriol a partir de Joan Brossa. Direcció Jordi Oriol i Carles Santos.
El que han fet Carles Santos i Jordi Oriol amb els xavals de l'ITTeatre, la nova companyia de graduats en arts escèniques de l’Institut del Teatre, al voltant de les accions brossianes no és un espectacle de fi de curs, ni un test, sinó un muntatge que és digne d'ocupar posicions elevades entre el millor de la temporada, per moltes raons. És divertit, és fresc, és acollonidorament punyent, és polític, és bonic, està molt ben fet, no és gens trivial, és plàsticament impecable, és alliçonador, suposa tornar a posar en circulació entre els més joves un autor cabdal del teatre català del segle XX, és intel·ligent, és agosarat, és valent, és innovador... I podríem seguir així fins a l'infinit.
Santos i Oriol agafen l'obra irregular de Brossa per malmenar-la, estomacar-la, aclarir-la, i fan aquest 'Esquerdes parracs enderrocs' per a què els espectadors d'ara assumim la grandesa de l'autor i dels seus mèdiums, així com la versatilitat i saber fer de nou intèrprets que acaben de graduar-se, però que semblen sortits de Carnicería Teatro, Ricci/Forte o la Needcompany, els actors de les quals no sé si sabrien fer-ho tan bé com ells.
L'espectacle comença com un tro, amb un crit que ens fa fer un salt a la cadira, i continuarà pujant, pujant, amb impactes sonats i sonors, amb els nois dialogant amb el mestre Santos, com si fos allà a la platea seguint les seves temptatives brossianes. En escena, qui parla és Santos a través de Brossa, amb la complicitat d'Oriol, el seu deixeble, triat per ell per ajudar-lo en aquest viatge. Un espectacle que hauria de girar i girar, per a què els xavals d'ITTeatre no es facin mai grans.