Fantàstic Ramon és la història d'un poble inventat, Santa Aurora de la Pietat, on hi passaran coses que semblen estranyes, però que podem veure contínuament si alcem la vista o parem bé les orelles. L'obra arrenca amb l'arribada de dos estranys, una professora altament capacitada, la Margarida (Vanessa Segura), i un ninot de drap que neix de la Clara (Anna Moliner). Dues vides que, tot i els intents, seran incompreses i es creuaran de manera inevitable.
És molt interessant la proposta de Clàudia Cedó. Sobretot, perquè per explicar la història d'un nen diferent de la resta utilitza tres tipus d'intèrprets: els convencionals, els que tenen diversitat funcional de la seva companyia Escenaris Especials i, finalment, el ninot de drap. Qui és l'estrany?, ens ve a preguntar.
Té tocs d'humor absurd i, alhora, planteja grans temes
Aquí, a més, hi ha grans idees, com un locutor de ràdio sord-mut que es comunica amb la platea en llenguatge de signes (subtitulat) o l'aparent normalitat amb què el poble acull el naixement del ninot. A banda d'una proposta estètica molt atractiva, com l'escenografia de Max Glaenzel o les del titellaire Andreu Martínez, perquè el fill de la Clara i el Josep (Francesc Ferrer) s'aniran fent gran.
El problema apareix quan, al final de les gairebé tres hores de muntatge, no sabem ben bé què hem vist: comèdia? Drama? Perquè l'obra té tots els ingredients del drama, fins i tot de la història de terror, però no acaba de ser-ho. Hem vist una versió de Dogville? Una obra de Jean-Paul Sartre? Una peça inspirada en els Monty Python? Perquè té tocs d'humor absurd i, alhora, planteja grans temes, com els de l'alteritat i la diferència.
Que hi hagi en escena actors i actrius convencionals barrejats amb els d'Escenaris Especials no és cap problema. És més, fa que ens preguntem per què Marc Buxaderas i Andrea Álvarez, per exemple, no participen en més obres de teatre professionals. Són grans intèrprets, cosa que ja vam poder comprovar a Mare sucre, una peça que no té res a veure amb Fantàstic Ramon.
Allà on el muntatge de Cedó rellisca és, precisament, en la direcció. És com si no hagués acabat de lligar caps, o que el muntatge se li n'hagués anat de les mans. Ha estat massa ambiciosa? Potser, però l'intent ha valgut la pena. Cedó ha trencat moltes barreres i esperem veure nous embats.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix.
