Direcció escènica: Victor Alvaro. Direcció Musical Xavier Torras. Coreografies Bealia Guerra. Amb: Ariadna Suñé, Lluís Canet, Lluís Parera, Marta Capel, Marc Pujol, Gracia Fernández, Joan Vázquez. Músics: Gerard Alonso, Albert Abad, Laura Marin.
Si Dagoll Dagom va poder inspirar-se en la nostàlgia de 'Follies' per al 'Flor de Nit' original, Víctor Álvaro ha pogut trobar en Bob Fosse el referent per a la seva adaptació. ¿'Cabaret'? Això destil·la el cartell. El teló translúcid evoca una altra "fossiana": 'Chicago' a la versió en concert que es va estrenar a Broadway el 1996. Després arriben els moviments marcats per Bealia Guerra i l'homenatge és indefugible.
Minimalisme que no sembla del tot una opció estètica. Entre l’estudiada il·luminació de Quico Gutiérrez –en el seu treball recau tota la sofisticació del muntatge–, s’entreveuen senyals d’un voler i no poder. L’esforç no ajuda a definir la proposta dramàtica. Si només tens set intèrprets i un pianista a l’escenari és millor apostar per l’austeritat sense titubejos, sobretot si disposes d’una llum, una coreografia i una partitura que omplen amb la seva qualitat el buit. I hi ha empremta d’autor: la ironia –amb el llenguatge estereotipat del cinema mut– que s’afegeix al drama.
Minimalisme que no sembla del tot una opció estètica. Entre l’estudiada il·luminació de Quico Gutiérrez –en el seu treball recau tota la sofisticació del muntatge–, s’entreveuen senyals d’un voler i no poder. L’esforç no ajuda a definir la proposta dramàtica. Si només tens set intèrprets i un pianista a l’escenari és millor apostar per l’austeritat sense titubejos, sobretot si disposes d’una llum, una coreografia i una partitura que omplen amb la seva qualitat el buit. I hi ha empremta d’autor: la ironia –amb el llenguatge estereotipat del cinema mut– que s’afegeix al drama.