Fusells

 

És una gran decisió fer un Brecht i desentendre's del que significa fer-se càrrec d'un dels seus textos. Potser Daniel J. Meyer –director de 'Fusells', la seva versió de 'Els fusells de la senyora Carrar'– va considerar que a hores d'ara del segle les distàncies brechtianes quedaven molt lluny del públic i que només compta el drama de consciència d'un argument que transcorre en plena Guerra Civil espanyola.

L'important és el debat ètic i no la seva exposició. Brecht prenia partit, com els seus personatges. Aquesta proposta escènica va en contra d'aquesta resistència a la neutralitat. No per treure o canviar, sinó per afegir maneres que no tenen res a veure amb l'autor, per carregar amb símbols la posada en escena –amb efectes de percepció subliminal–, per arrossegar al costumisme els personatges, sobretot els secundaris. Així, sense voler, ens trobem amb un Guimerà apòcrif on hi havia un Brecht.