Concepció i direcció: Roger Bernat. Dramatúrgia: Roberto Fratini. Interpretació: Laura Calvet, Maria Salgado, Alessandra García.
Roger Bernat és un artista escènic total, un home que aborda la seva feina en el teatre contemporani tractant temes contemporanis amb elements contemporanis, amb posades en escenes complexes que sovint neixen de la investigació periodística, com aquest espectacle sobre el cas de tres taxistes de Ceuta que van decidir deixar-ho tot i viatjar a Síria per lluitar amb l'ISIS. Un fet que Bernat tracta des del drama familiar a través de les converses interceptades per la policia entre els homes i les seves famílies, que el director ens serveix a través de tres intèrprets a les quals escoltem per mitjà d'uns auriculars. Nosaltres triem què volem escoltar: tenim tres canals i podem decidir.
Fins aquí res a dir. Al contrari: la proposta neix interessant, amb vídeos de propaganda de l'ISIS projectats per a què ens fem una idea de què va 'No se registran conversaciones de interés'. Alhora, Bernat ens ofereix fragments de la pel·lícula 'La batalla d'Alger' (1965), nominada a dos Òscars i guanyadora del Lleó d'Or a Venècia, a fi de què veiem que el que fa 50 anys va ser un conflicte heroic, avui dia és una aberració. Bon paral·lelisme, per pensar. Però el problema ve quan ens ofereix un 'Estudio 1' de 'Les tres germanes' thekhovianes. Perquè són tres dones que esperen? Perquè les unes (les del teatre) volen entrar al paradís i les altres (les de la pantalla) volen anar a Moscou? No ho entenc.
El problema, crec, és que sortim del teatre així com hi hem entrat, i xerrem més de la posada en escena que del que ens ha intentat explicar Bernat. Però, sí, ens ha agradat veure-ho.