Què podem dir després de quatre hores ininterrompudes d'entusiasme, sentit de l'humor a gavadals, mala bava infinita, interpretacions mil·limètriques, escenes d'una bellesa colpidora, la resistència humana espremuda fins a l'extenuació? Doncs això, que aquest 'Belgian rules' és una obra mestra, una peça excelsa d'un creador, Jan Fabre, que ha arribat a la maduresa amb una gran clarividència per explicar-nos què és el teatre per a ell, d'una banda, i quin és el país on ha pogut desenvolupar-lo, per l'altra. Però, sobretot, per mostrar bellesa allà on no n'hi ha. Basta un exemple: hi ha un quadre on una actriu nua, secundada per un actor amb vestit negre i paraigua, obre una mica les cames i pixa. Fa tres hores que som al teatre i potser ens hauria de fer fàstic, però no, sinó que ens encanta que pixi. Quan ho fa un segon cop, un riu més llarg, encara és més bonic.
Al principi de l'obra, ens venen unes ganes terribles de pertànyer a aquest país gris i ridícul, de ser belgues, tot i que així que avança, aquesta ànsia es va transformant, va canviant de to, cada cop més cínic, i et dius: crec que prefereixo ser un merda de català que un podrit belga, ja s'ho faran. Perquè ser belga requereix unes obligacions ben estranyes (besar-li el cul un cop a l'any a la reina Fabiola, per exemple), comporta unes prohibicions ben curioses (pintar casa teva de negre, groc i vermell, posem per cas) i les possibilitats són una carta als reis que podríem firmar tots en sortir del teatre.
El que ens ve a dir Fabre és que tots tenim misèries, banderes, feixistes, genis i que l'únic que podem fer és carregar les tintes i parodiar-los fins a desactivar-los. “Si Bèlgica no existís, hauríem d'inventar-la”, diu una actriu. Encara que només fos per riure. I aquí entra el poder del teatre que Fabre teoritza en escena, des del teatre de la mort al teatre visual. El teatre com a arma llancívola contra el poder i les normes, contra tot el que donem per veritat. Un teatre sense regles, amb passat, amb Jacques Brel i Stromae, amb Van Eyck i Magritte. Un teatre de profunditat.
Concepte i direcció: Jan Fabre Autoria: Johan De Boose Dramatúrgia: Miet Martens. Interpretació: Annabelle Chambon, Cédric Charron, Tabitha Cholet, Anny Czupper, Conor Thomas Doherty, Stella Höttler, Ivana Jozic, Gustav Koenigs, Mariateresa Notarangelo, Çigdem Polat, Annabel Reid, Merel Severs, Ursel Tilk, Kasper Vandenberghe, Andrew James Van Ostade.