Grec 2018: La plaza

Quan el passat mes de febrer El Conde de Torrefiel –una de les nostres companyies més internacionals– va presentar el 'work in progress' 'Las historias naturales' dins el festival Sâlmon –una proposta sense intèrprets, amb només projecció, so i instal·lacions– s'intuïa ja una evolució del seu particular llenguatge, barreja de text i posada en escena de moviment performatiu, no sempre en relació l'un amb l'altra. Finalment, l'evolució s'ha materialitzat, però no en la direcció que crèiem intuir.

Per començar, al nou espectacle 'La plaza' sí que hi ha intèrprets tot i que no els podem identificar. Diversos personatges amb la cara coberta per una espècie de mitja blanca donen forma a escenes més o menys habituals de les nostres ciutats, des d'una espècie de barri habitat per musulmans fins a la sala d'un museu. Amb personatges sense rostre de moviments pausats com de càmera lenta, tot flota en una espècie de fantasmagoria que és una de les troballes plàstiques de la proposta.

En l'apartat textual també hi ha un salt. Els subtítols projectats parlen per primer cop de tu a tu a l'espectador, s'adrecen directament amb la segona persona del singular, l'acompanyen des d'una hipotètica sortida d'un espectacle teatral fins l'arribada a casa, un recorregut que travessa paisatges i llocs comuns del públic habitual del Conde, gent d'entre trenta i quaranta anys, de classe cultural alta i habitants de qualsevol capital europea. La tensió entre l'individu i la societat que torna a ser el tema central de l'obra, amb referències a conflictes ben vius com la convivència entre cultures o el retorn de l'autoritarisme.

En la creació de la nova proposta s'ha quedat pel camí la ironia pròpia d'altres textos de la companyia. Cau l'humor i la mala llet i sense ells resta un discurs amb aires de transcendència que per moments sembla petulància. El “tu” obsessiu sembla voler imposar un punt de vista que tanca l'espectacle sobre si mateix i sobre el públic tipus que sembla ser l'únic a qui s'adreça la proposta. 'La Plaza', intent o idea d'àgora, no s'acaba de materialitzar en el sentit obert del terme.

Idea i creació: El Conde de Torrefiel en col·laboració amb els intèrprets. Direcció i dramatúrgia: Tanya Beyeler, Pablo Gisbert Text: Pablo Gisbert.