Direcció i creació: Agnès Mateus i Quim Tarrida.
En els últims tres anys, 327 dones han mort víctimes de la violència de gènere a l'estat. Dues cada setmana. Aquesta, no és una dada més, sinó un fet repugnant. I cap aquí és cap a on es dirigeix el xocant, divertit (sí, encara que sembli mentida), segon espectacle d'Agnès Mateus com a creadora escènica. Cap a una xifra final que explica tot el que ens ha mostrat durant una hora i escaig frenètica en què ella sola desmunta i se'n riu de tots els tòpics al voltant de la dona. Un riure que és mordaç, combinat amb cops de puny a la mandíbula.
Mateus repassa els insults adreçats a les dones, els mites Disney on ella sempre es casa, les heroïnes de la història amb el cognom del marit. I sí, també es disfressa de titola per saber què és ser home. Aquí ens esclatem de riure. Però acte seguit es posa davant d'una paret de fusta, disposada a què un llançador de ganivets li foradi el pit. Sabem que som en un teatre i que aquesta nit no morirà. Però i si... Brillant metàfora de com és ser dona avui dia.